Amb polítics o sense?

L’inde­pen­den­tisme va tor­nar a demos­trar ahir que, tot i la repressió, la desunió i, fins i tot, el mal temps de part de la jor­nada, manté una mus­cu­la­tura que era del tot impen­sa­ble ara fa només 10 anys. Nova jor­nada de rei­vin­di­cació mul­ti­tu­dinària en què, però, la desunió inde­pen­den­tista també ha estat visi­ble en els dife­rents actes orga­nit­zats pels dife­rents agents soci­als, tot i l’esforç de dar­rera hora per donar imatge d’uni­tat. A més, aquest any els orga­nit­za­dors de les grans mani­fes­ta­ci­ons inde­pen­den­tis­tes dels dar­rers anys, l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), havien deci­dit que els polítics no tin­drien un lloc des­ta­cat i que l’ano­me­nada fila zero seria per als fami­li­ars dels pre­sos polítics i exi­li­ats i per a repre­sen­tants dels cen­te­nars de repre­sa­li­ats. L’ANC, amb una decisió con­tro­ver­tida però legítima com a enti­tat pri­vada que és, no feia més que donar visi­bi­li­tat a un debat que exis­teix a la soci­e­tat en els dar­rers mesos.

Una part del movi­ment inde­pen­den­tista se sent enga­nyada per una classe política que no hau­ria fet tots els pos­si­bles per dur el país a les por­tes de la inde­pendència com havia promès, ni l’hau­ria fet efec­tiva tot i el resul­tat de l’1-O. La veri­tat és que els polítics van fer el que van poder, com demos­tra el fet que l’1-O el va mun­tar la gent. Sí, molts dels que hi van tre­ba­llar tenien càrrecs en algun par­tit, la majo­ria de segon nivell, d’aquells que tre­ba­llen molt i no cobren, però no van seguir pas ordres orgàniques de par­tit. Els pre­sos polítics no son més que caps de turc en aquesta ope­ració esta­tal, i reial, de ven­jança per l’èxit de l’1-O i d’adver­ti­ment a aven­tu­res poste­ri­ors. Per tant, en aquest esce­nari pre­sentència, una sentència que pot arri­bar a afir­mar que mani­fes­tar-se, o mun­tar un referèndum, és motiu de rebel·lió si es va con­tra el poder esta­blert, es podria pres­cin­dir dels polítics? Pot­ser sí, i això evi­ta­ria les temp­ta­ci­ons par­ti­dis­tes, però, i com s’arti­cula tot aquest movi­ment? Com s’hi dona una sor­tida política, a un con­flicte polític sense polítics? Per molt que es digui que ens mobi­lit­zem per la inde­pendència –tant de bo!–, ho fem per forçar un referèndum i algú l’haurà de nego­ciar. Caldrà veure qui, però.