El territori de Pedro Sánchez

Ahir, men­tre els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes tornàvem a sor­tir al car­rer de forma mul­ti­tu­dinària, cívica i fes­tiva, el pre­si­dent en fun­ci­ons del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, va par­lar de Cata­lu­nya. S’hi va refe­rir de forma breu, tímida, gai­rebé imper­cep­ti­ble. És evi­dent que té mol­tes pre­o­cu­pa­ci­ons, però va arri­bar a fer la impressió (només la impressió) que Cata­lu­nya no era una d’aques­tes. I, si m’ho per­me­ten, en va par­lar de forma frívola, sense pro­po­sar res i exclu­si­va­ment cen­trant el seu mis­satge a renyar la gent que va sor­tir al car­rer. Cap paraula de com­prensió, ni tan sols de res­pecte. Des del faris­tol del Congrés, el can­di­dat del PSOE va recor­dar: “És un dia espe­ci­al­ment impor­tant i asse­nya­lat per a un ter­ri­tori del nos­tre país, un ter­ri­tori que esti­mem, que res­pec­tem i que reco­nei­xem com és Cata­lu­nya.” I, tot seguit, va tor­nar a treure el man­tra de la divisió de la soci­e­tat cata­lana en versió Diada i va recla­mar: “Tant de bo arribi un dia en què la Diada sigui la festa de tots els cata­lans i totes les cata­la­nes, i no d’una part dels cata­lans. I tre­ba­llem des del govern i també des del grup par­la­men­tari soci­a­lista perquè això sigui pos­si­ble.” Em pre­gunto si hi ha alguna cele­bració espa­nyola que acon­se­gueixi treure, any rere any i de forma abso­lu­ta­ment cívica i pacífica, milers de per­so­nes al car­rer i que, per tant, pugui qua­li­fi­car-se com “la festa de tots els espa­nyols i de totes les espa­nyo­les”. Em pre­gunto si la Diada que vam viure durant molts anys, amb actes ins­ti­tu­ci­o­nals en què només par­ti­ci­pa­ven els líders polítics i des­fi­la­des de ciu­ta­dans cap a les plat­ges, era real­ment “la festa de tots els cata­lans i totes les cata­la­nes”. I, em pre­gunto, final­ment, de quina forma tre­ba­lla el govern de Pedro Sánchez perquè la Diada sigui de tots. De fet, fa temps que em pre­gunto si el pre­si­dent en fun­ci­ons té alguna pro­posta per al nos­tre país que no sigui enviar la fis­cal de l’Estat per cla­mar con­tra els supo­sats pri­vi­le­gis de per­so­nes que patei­xen una presó pro­vi­si­o­nal igno­mi­ni­osa.