La Diada de la sentència

No cal­dria per­dre gaire temps par­lant de les xifres de la Diada per res més que per cer­ti­fi­car la per­sistència del movi­ment popu­lar sobi­ra­nista a pesar de l’Estat, de la seva repressió i del blo­queig dels polítics d’allà i d’aquí. No obs­tant això, l’obsessió per menys­prear el procés des d’abans que comencés por­tava ahir a sen­ten­ciar l’inde­pen­den­tisme (ara és tendència) basant-se en el fet que la Guàrdia Urbana va comp­tar 600.000 per­so­nes a la mani­fes­tació con­vo­cada per l’ANC. Es podria qüesti­o­nar la xifra per sim­ple com­pa­ració amb altres mesu­ra­ments de la mateixa GUB, però no cal. Qui no té un amic, cone­gut o salu­dat que aquest any ha dei­xat d’anar a mani­fes­ta­ci­ons per can­sa­ment, perquè està empi­pat amb els par­tits inde­pen­den­tis­tes, per prag­ma­tisme o perquè va ploure molt les hores prèvies, sense que això hagi can­viat en res les seves con­vic­ci­ons, sen­ti­ments i inten­ci­ons de vot en un referèndum legal, acor­dat i vin­cu­lant. N’hi hau­ria prou de pre­gun­tar als obses­si­o­nats quin altre movi­ment a Europa ha mobi­lit­zat cen­te­nars de milers de ciu­ta­dans repe­ti­da­ment i durant tota una dècada, per cer­ti­fi­car la vita­li­tat del sobi­ra­nisme a Cata­lu­nya. Tot i això, con­ti­nua impo­sant-se la intuïció que la branca d’un procés polític ara mateix fre­nat a còpia de repressió con­ti­nuarà impe­dint-los veure el bosc d’un procés històric en marxa i sense volta enrere. És l’única expli­cació plau­si­ble a por­ta­des de dia­ris amb la plaça Espa­nya de Bar­ce­lona buida. Visca la lli­ber­tat d’auto­en­ga­nyar-se! En qual­se­vol cas, qui vul­gui tenir una impressió més rea­lista serà millor que aparti la vista d’uns càlculs opacs i mani­pu­la­bles i clavi els ulls en els vots, en els resul­tats de les elec­ci­ons dels dar­rers anys perquè, a pesar del judici farsa del Suprem i del tali­ba­nisme cons­ti­tu­ci­o­nal, aquí ningú s’ha pro­po­sat arri­bar a la inde­pendència de Cata­lu­nya pre­nent la Bas­ti­lla, sinó amb pau i democràcia, és a dir votant. I el vot a favor de la inde­pendència (a través dels par­tits que la volen) pot oscil·lar com oscil·len tots els par­tits, però és rocós elecció rere elecció i el vot a favor d’exer­cir la sobi­ra­nia en un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació és clara­ment majo­ri­tari.