Polítiques indignes!

Haver vist el drama humà vis­cut a l’Open Arms, i cons­ta­tar que les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, els polítics i els dig­na­ta­ris eclesiàstic, ni s’han immu­tat el més mínim, és per sen­tir ver­go­nya ali­ena per la manca de dig­ni­tat dels que ens repre­sen­ten. El drama que vàrem viure a finals d’agost, és ver­gonyós. Polítics de tot el ven­tall ideològic, de la ultra­dreta a l’esquerra radi­cal, de la Unió Euro­pea i dels estats que la cons­ti­tu­ei­xen, que en el millor dels casos s’acu­sa­ven mútua­ment, com els direc­ta­ment impli­cats: la UE, Itàlia i Espa­nya (que arribà tard i mala­ment), així com els seus eclesiàstics que, ben pocs, obri­ren boca.

Per la mise­ra­ble perfídia de tots ells, és hora de denun­ciar-los, donat que aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, ens evi­den­cien que només es mouen pel podrit diner i per bene­fi­ciar les grans finan­ce­res. És per això que els seus tite­lles de torn mai s’impli­quen a tro­bar sor­ti­des huma­nitàries per als més pobres i mar­gi­nats de la terra, per als que recla­men poder viure, per als refu­gi­ats, com també per als que per culpa de les seves polítiques pro­vo­quen que la fam i la misèria, sigui la causa prin­ci­pal de la llau humana que bus­quen una vida millor a Europa, però que sovint el que tro­ben és la mort a la Medi­terrània...

Una Europa i una Espa­nya orgu­llo­ses del seu ori­gen cristià i/o catòlic, però aques­tes ins­ti­tu­ci­ons reli­gi­o­ses no s’impli­quin gaire amb les exigències de l’Evan­geli. Volen que la religió sigui pre­con­ci­liar i a poder ser tri­den­tina i, majo­ritària­ment, han acon­se­guit (excep­tu­ant el papa Fran­cesc i molts cris­ti­ans anònims) que no adop­tin el paper profètic del bisbe Casaldàliga, cosa que –òbvi­a­ment– posa­ria en perill el poderós regim del 78 hereu del fran­quisme a Espa­nya, o el sis­tema oli­gar­qui­co­fi­nan­cer de la UE i del seu BCE. Els Drets Humans per aques­tes ins­ti­tu­ci­ons (que en el seu dia, totes sig­na­ren la Carta Magna de Naci­ons Uni­des) són, i seguei­xen sent, un sim­ple docu­ment que pro­to­col·lària­ment havien de sig­nar, però en cap cas apli­car...(?) D’aquí les seves sis­temàtiques i mise­ra­bles polítiques injus­tes de dife­rent ordre, sense el més mínim rubor, ni ningú que aturi o freni la seva cor­rupta política inhu­mana, o fins i tot cri­mi­nal, que apli­quen dia a dia, per idolàtri­ca­ment satis­fer la seva: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja o supèrbia...

He fet esment del català Pere Casaldàliga, perquè, a més de ser un pro­feta del nos­tre temps, hauríem d’apren­dre del seu tes­ti­moni. Quan fou con­sa­grat bisbe de São Félix do Ara­guaia, al Bra­sil, va renun­ciar a l’anell epis­co­pal, la mitra i el bàcul. Ho argu­men­tava dient: la mitra serà un bar­ret de palla, com els dels pobres amb els quals camino; el bàcul serà la Veri­tat de l’Evan­geli; l’anell serà la fide­li­tat a la Nova Aliança del Déu Alli­be­ra­dor...