Llits i carrers

Riua­des de gent. Un 20 de setem­bre de fa dos anys, els car­rers van ser dels que pro­tes­ta­ven con­tra els escor­colls a Eco­no­mia i a d’altres dependències de la Gene­ra­li­tat que van aca­bar amb catorze detin­guts. Saben que tot venia del 13, que encara no ha tan­cat les diligències, i que des del 15 (l’any no, el jut­jat), ja inves­ti­ga­ven rebel·lions, sedi­ci­ons i mal­ver­sa­ci­ons. La Guàrdia Civil, segons que es va expli­car en el judici oral del Suprem (ali­men­tat pel 13), tenia la mosca al nas pel que va ser el 9 de novem­bre, la jor­nada par­ti­ci­pa­tiva que va gene­rar la inha­bi­li­tació del pre­si­dent Mas i tres dels seus con­se­llers, i una mos­se­gada econòmica que els vol escar­men­tar. És el que també cir­cula ara amb la sentència a punt de caure com fruita prou madura, la idea de l’escar­ment.

Tot ple­gat és força cri­a­tu­rer, si no fos pel dolor i pati­ment que com­porta la presó i l’exili. Si no us agrada la idea d’una res­posta infan­til, per allò de renyar la cana­lla, digueu-li una res­posta pròpia d’uns altres temps la que vol donar la justícia. És allò que hem sen­tit dir des de Rajoy a Pedro Sánchez, i una pila més, ja sabeu què us pas­sarà si poseu el dit al cassó de la xoco­lata, o si no enlles­tiu els deu­res abans d’anar a dor­mir. Si tre­pit­geu la Cons­ti­tució, vindrà el 155, vin­dran els pio­lins, vin­dran les deten­ci­ons. I així fins que als car­rers hi hagi sequera.

Els car­rers són els matei­xos, l’espai físic can­via amb la nos­tra presència. L’altre dia badava al tros amb una ara­nya que cor­ria sota un pàmpol d’ave­lla­ner. Aque­lla bes­ti­ola sí que fa la seva, corre feliç, sense saber ben bé quan aca­barà arri­bant la tar­dor o la pluja. Les pedres són les matei­xes.

Són els anhels de gene­ració rere gene­ració els que es mouen per les Ram­bles, o la Gran Via i que els mar­quen. Els car­rers i els llits. Aquests seran els àmbits del debat elec­to­ral del 10 de novem­bre. Els llits allà on els gover­nants dor­men bé o mala­ment en funció de les ali­an­ces que s’aca­bin con­for­mant. I ja se sap que la política fa estranys com­panys de llit, i que això fa que no puguin aga­far el son. Per això volen can­viar el matalàs.