El hijab

El tema del hijab una altra vegada ha sor­git en el debat poli­ti­co­so­cial a Europa; tal i com es pot apre­ciar a França, a Bèlgica i a l'Estat espa­nyol, un debat confús en qual es bar­reja allò polític, religiós, cul­tu­ral... El que pre­tenc amb aquest arti­cle és apor­tar una mica de llum en relació a aquest debat.

Seria neces­sari començar par­lant de la dona musul­mana; aquesta defi­nició en si mateixa és molt àmplia, perquè una dona pakis­ta­nesa, mar­ro­quina, gam­bi­ana, tot i essent les tres musul­ma­nes, no viuen la mateixa rea­li­tat ni sota les matei­xes lleis. A Europa hi ha molta tendència a homo­geneïtzar l'islam i penso que és un gran error sim­pli­fi­car tant la defi­nició.

Una dona gam­bi­ana és gam­bi­ana abans de ser musul­mana, de la mateixa manera que els passa a la mar­ro­quina o a la pakis­ta­nesa; la con­dició feme­nina al Mar­roc, a més, té molt poc a veure amb la pakis­ta­nesa. Les dones musul­ma­nes es rela­ci­o­nen de mane­res dife­rents segon la cul­tura i la civi­lit­zació. Hem de par­tir d'aquesta base, si no, ens podrem equi­vo­car. Tot i que es poden tro­bar trets comuns entre països rela­ti­va­ment pròxims, el femi­nisme tunisià no és el mateix que l'algerià ni el mar­roquí, perquè les con­di­ci­ons de la dona són dife­rents en aquests tres països, les lleis no són les matei­xes, la relació amb la moder­ni­tat no és la mateixa... i per des­comp­tat hi ha l'islam com a religió, però la cul­tura no només està for­mada per la religió.

Com estem veient, el hijab últi­ma­ment crea pro­ble­mes a tot arreu, a França, a Bèlgica, a Espa­nya... És veri­tat que el trac­ta­ment d'aquest pro­blema dife­reix segon els països, tant si ens refe­rim als països euro­peus com als ara­bo­mu­sul­mans del sud del Medi­ter­rani, ja que no es tracta la qüestió de la mateixa forma a Síria, a Egipte o a Tunísia. El hijab suposa un pro­blema perquè mos­tra diver­ses coses: ben al con­trari del que s'afirma, no es fa un pas enrere cap a la tra­dició; a tots els països àrabs exis­tia el vel tra­di­ci­o­nal, però no pas el hijab. El hijab és un vel modern, d'ara, és a dir, una expressió de la volun­tat d'intro­duir allò religiós en l'espai públic, i això és molt impor­tant, perquè expressa també una mani­fes­tació política d'allò religiós, una forma de rei­vin­di­cació iden­titària. Evi­dent­ment això plan­teja pro­ble­mes: quina iden­ti­tat és aquesta? Per què surt ara? Per què a Europa?

No veig en cap moment la incom­pa­ti­bi­li­tat entre la laïcitat i la lli­ber­tat reli­gi­osa. La laïcitat no ha estat mai un mitjà per limi­tar el drets, ni a Espa­nya ni en altres llocs. La laïcitat és una de les for­mes de fer con­viure diver­ses reli­gi­ons en un mateix espai, perquè el con­trari seria un estat de religió ofi­cial, on per força les altres reli­gi­ons són mar­gi­na­des o agreu­ja­des en dife­rents mesu­res. L'estat laic hi és per vet­llar per la con­vivència en l'espai públic.