Una realitat tan lluny i tan a prop

Hi ha menors fent feina d’adults setze hores diàries. D’altres n’abu­sen sexu­al­ment parents, cape­llans, moni­tors, turis­tes... N’hi ha que sobre­vi­uen en camps de refu­gi­ats on els han tan­cat després de fugir de guer­res absur­des. I nadons que s’ofe­guen al Medi­ter­rani, quan els inten­ten dur a un món millor. I també hi ha els que viuen en un entorn con­for­ta­ble i tenen accés als lli­bres, un dret uni­ver­sal que esdevé luxe. Perquè aquests últims siguin cons­ci­ents de la sort que tenen, va bé que lle­gei­xin novel·les com ara Kam­birí (Estre­lla Polar), amb què Lluís Prats va gua­nyar el dar­rer premi Mun­ta­ner, basada en el cas real d’una nena afri­cana que va ser res­ca­tada d’una barca i que va poder sobre­viure a l’illa de Lam­pe­dusa. Col­pi­dor i neces­sari.