Impost sobre “béns no productius”

Una enti­tat jurídica domi­ci­li­ada a Cata­lu­nya que man­tin­gui actius “no pro­duc­tius” com poden ser habi­ta­cles, locals, boti­gues, ter­renys edi­fi­ca­bles o no edi­fi­ca­bles; superfícies ermes, vehi­cles de motor, embar­ca­ci­ons de lleure, objec­tes d’art, joies... està obli­gada a decla­rar el seu valor i a liqui­dar aquest impost, cor­res­po­nent als anys 2017, 2018 i 2019. Que s’enten­gui bé: són tres anys dels quals cal pre­sen­tar, ava­luar i pagar, amb un ter­mini que va començar el dia 1 d’octu­bre i que fina­litza el 20 de novem­bre del 2019. És allò que se sol dir: increïble però cert. L’import a pagar s’enfila en funció del valor dels béns decla­rats. Qui en tin­gui de més de deu mili­ons, li caldrà pagar uns 200.000 euros... per any. I això a banda dels altres impos­tos!

El 13 de maig del 2017 havia d’entrar en vigor la llei de la Gene­ra­li­tat que gra­vava la sim­ple existència d’“actius no pro­duc­tius” en pos­sessió de per­so­nes jurídiques. Però aquesta llei va decla­rar-se incons­ti­tu­ci­o­nal pel govern cen­tral. Poste­ri­or­ment (28 febrer del 2019) el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal l’ha sen­ten­ciat com ade­quada al marc cons­ti­tu­ci­o­nal. I la Gene­ra­li­tat –fal­tada de recur­sos com sem­pre– s’ha afa­nyat a apli­car-ho, man­te­nint l’obli­gació de pre­sen­tar decla­ració i pagar pels anys 2017, 2018 i 2019. Tots de cop!

Però atenció: només afecta soci­e­tats domi­ci­li­a­des a Cata­lu­nya! És a dir, que aquells trem­pats que varen fugir (octu­bre del 2017) de la llar comuna per domi­ci­liar-se a Madrid, o a València, o en altres llocs, no que­den afec­tats –tots els tenim a la memòria, posseïdors de gran quan­ti­tat de béns d’aquesta natu­ra­lesa–. Afe­gim-hi aque­lles altres soci­e­tats que han estat adqui­ri­des per mul­ti­na­ci­o­nals estran­ge­res o madri­le­nyes, que han tras­lla­dat el domi­cili fora de Cata­lu­nya –posem-hi indústries far­macèuti­ques, d’espu­mo­sos, i tan­tes d’altres– tam­poc han de pagar! I les de la resta de l’Estat, o de la resta del món, que tenen béns d’aquesta natu­ra­lesa a Cata­lu­nya tam­poc que­den afec­ta­des. És a dir, els iots opu­lents que podem veure a Salou o al port de Bar­ce­lona ben segur que són d’empre­ses fora­nes!

Ja es veu que el període volun­tari és peremp­tori –acaba el pro­per dia 30 de novem­bre!– i no voldríem ser alar­mis­tes: la lle­tra petita d’aquesta llei i el decret llei de 14 de maig del 2019 cal estu­diar-les amb molta cura, perquè defi­neix exemp­ci­ons i asse­nyala amb detall els prin­ci­pis apli­ca­bles. Diem, però, que estem bas­tant estu­pe­fac­tes del poc ressò que ha pro­vo­cat un nou impost que –una vegada més– afecta els cata­lans, però no la resta de l’Estat, i que empeny les grans empre­ses a domi­ci­liar-se fora de Cata­lu­nya per evi­tar-lo. És cert que tenim altres pro­ble­mes, però aquest no és pas petit!