Tarantino

Ciu­ta­dans van pro­jec­tar ahir al Par­la­ment, amb més pena que glòria, una de les pel·lícules que es podran veure a la majo­ria de sales d’aquesta llarguíssima cam­pa­nya. “Inde­pen­den­tisme incívic, anti­de­mocràtic i vio­lent”, un títol digne de Car­ri­zosa, des­criu amb qua­tre parau­les el relat de ficció típic de l’uni­o­nisme pura raça. En aquest relat ima­gi­nari hi ha violència i sang fins a mitja cama, però no és cap pel·lícula de Taran­tino com deia errònia­ment la cap dels comuns a la cam­bra, Jéssica Albi­ach. Li falta, per ser-ho, aquell toc humorístic del direc­tor nord-ame­ricà que podia haver-hi apor­tat Iceta. Els soci­a­lis­tes tenen sem­blants guio­nis­tes però no estan dis­po­sats a com­par­tir pro­ducció amb Cs i PP. De moment. Veu­rem què passa després del 10-N.