‘Brexit’ de mai acabar

Durant un temps, ha pla­nat sobre l’esce­nari del Bre­xit la pos­si­bi­li­tat que s’arribés a un desen­llaç sense acord, una opció que, amb dades a la mà, a la majo­ria de ciu­ta­dans i ana­lis­tes ens sem­blava la pit­jor. Amb l’arri­bada de Boris John­son al poder, la situ­ació d’un Bre­xit sense acord pre­nia encara més fia­bi­li­tat, ja que el pri­mer minis­tre defen­sava que en cap cas alte­ra­ria la data de 31 d’octu­bre per sor­tir de la UE, fos quin fos l’estat de les nego­ci­a­ci­ons amb la UE.

Sem­pre havia pen­sat –i així ho havia escrit– que la UE, tot i la seva ina­mo­vi­ble posició, final­ment s’avin­dria, pot­ser a con­tra­cor però en favor del prag­ma­tisme, a rene­go­ciar l’acord ini­cial i tro­bar un fil a on aga­far-se. I això va suc­ceir fa ben pocs dies, després de la qua­dra­tura del cer­cle –com va expres­sar el nego­ci­a­dor de la UE Mic­hel Bar­nier– a l’hora d’esta­blir un acord sobre la fron­tera amb Irlanda, que seguirà igual que ara pels irlan­de­sos, però que crearà una fron­tera marítima que per­metrà al Regne Unit esta­blir els aran­zels i altres qüesti­ons amb estats ter­cers, de manera que John­son també pot dir als britànics que una mena de fron­tera hi haurà.

Bona notícia que va ser rati­fi­cada pel Con­sell Euro­peu el 18 d’octu­bre. De manera que només que­dava la rati­fi­cació del Par­la­ment britànic, del com­plex West­mins­ter, que tants mal­de­caps va donar a The­resa May. Sem­blava que el pre­mier John­son se’n sor­ti­ria, després d’haver pres­si­o­nat dife­rents mem­bres de la cam­bra, i que hi hau­ria acord. Però va arri­bar una sor­presa, una més en aquest Par­la­ment, pre­sen­tada per Oli­ver Letwin. L’esmena d’aquest dipu­tat –que es va posar a votació abans que el docu­ment de l’acord– demana que els par­la­men­ta­ris puguin deba­tre amb temps els ter­mes del pacte amb la UE. L’esmena es va apro­var per 322 vots a favor i 306 en con­tra, fet que obliga a ajor­nar la votació de l’acord i a retar­dar la data de sor­tida del Regne Unit, pre­vista per al 31 d’octu­bre. I a Boris John­son l’obliga a dema­nar per carta a la UE retar­dar la data de sor­tida, cosa que ha fet, però n’ha enviat una altra de con­tra­dictòria. S’espe­rava que es votés l’acord ahir, però el pre­si­dent del Par­la­ment ho va rebut­jar.

Tot fa pen­sar que avui es votarà en for­mat de trac­tat inter­na­ci­o­nal. Ja veu­rem com acaba tot ple­gat, perquè es fa difícil pre­veure esce­na­ris con­crets, perquè sovint sol sor­tir algun camí, òbvi­a­ment interes­sat, que can­via la lògica de les coses.

El que sí és ben cert és que, amb el temps que fa que dura la gestió del Bre­xit, des del ja llunyà referèndum de juny de 2016, han pas­sat més de tres anys que han gene­rat, sobre­tot dar­re­ra­ment, incer­te­ses a la ciu­ta­da­nia i a les empre­ses, pel que pot arri­bar a suc­ceir. Espe­rem que aquest esce­nari incert s’acabi aviat i que s’arribi a un acord, perquè sem­pre és millor un docu­ment de con­sens, encara que no agradi total­ment a ningú, que un tren­ca­ment, un Bre­xit dur que por­ta­ria molta incer­tesa, amb con­seqüències per a l’eco­no­mia real, la ciu­ta­da­nia i també el món finan­cer, la borsa i la lliura. Con­fiem en el prag­ma­tisme britànic, tants anys pre­sent i sovint absent dar­re­ra­ment, i en la capa­ci­tat per tro­bar sor­ti­des a situ­a­ci­ons com­ple­xes que té la UE. Aviat sor­ti­rem de dub­tes.