De la competitivitat a la seguretat i defensa

Estem en un món convuls, especialment des de l’arribada de Trump al poder que sacseja l’ordre mundial sorgit de la II Guerra Mundial, trencant l’aliança amb la UE, rehabilitant Putin i Rússia i posant contra les cordes estats occidentals com el Canadà o Mèxic amb aranzels que també aplica a la Xina. Tot plegat pot portar a una guerra comercial negativa per a tothom, i a la UE a plantejar-se seriosament canviar els objectius previstos per als cinc anys propers, en què apostava per aconseguir l’autonomia estratègica i ser autosuficients en productes bàsics per a la ciutadania i per a les empreses. Tot s’ha precipitat i la UE, que tenia els ulls posats a millorar la competitivitat i l’eficiència, ha passat a concentrar-se en la defensa i per extensió en la seguretat. Desplegarà fins a 800.000 milions d’euros (150.000 de fons comunitaris oferts als estats a bon preu i 650.000 dels mateixos estats amb avantatges fiscals) per rearmar-se i fer front al suport a Ucraïna i també a la pròpia defensa, davant el desistiment dels EUA. Tot està detallat en el llibre blanc sobre la defensa de la UE presentat recentment. Abans de gastar per gastar, faria bé la UE d’analitzar les mancances dels 27 exèrcits dels estats membres i de cercar sinergies i objectius comuns, amb la finalitat de ser eficient en la despesa en defensa i també a qui es compra, potenciant les empreses europees del ram. Es tracta no tant de gastar més, sinó de gastar millor i consensuadament. De fet, la despesa en defensa dels estats de la UE el 2024 va ser de 378.000 milions de dòlars, superior (segons SIPRI, 2023) a la de la Xina (296.000 milions) o Rússia (109.000 milions) i molt inferior a la dels EUA (916.000 milions). Veurem què hi diu la ciutadania; de moment la UE ha optat per la dita romana de si vols pau prepara’t per a la guerra, en el sentit de ser forts per garantir l’estat del benestar, la llibertat i seguretat de la ciutadania europea i de ser un referent de democràcia per a la resta del món.