Poc democràtic

Acabo de lle­gir dues novel·les que cul­mi­nen amb dos atemp­tats frus­trats a Franco. Míster Folch, d’Adrià Pujol Cru­ells, publi­cat per Empúries, i Els impos­tors, de Pilar Romera, de Columna Edi­ci­ons. Els les reco­mano perquè, tot i que són molt dife­rents, valen molt la pena. Tor­nant a Franco i els atemp­tats, ja saben que es van que­dar en això, en intents, en temp­ta­ti­ves que o bé es van frus­trar o no van reei­xir perquè el Cau­di­llo va tenir tanta sort que la mort se’l va endur al llit. Que hi havia ganes de pelar-lo és evi­dent, i que els del ram de la lite­ra­tura ens hi hem abo­nat és prou cone­gut. Sobre­tot per la capa­ci­tat catàrtica que té aquesta dis­ci­plina per fer viure als lec­tors allò que hau­rien vol­gut expe­ri­men­tar i que la rea­li­tat no els/ens ho va per­me­tre. Ara, també és veri­tat que mal­grat que el dic­ta­dor es va morir aquell 20 de novem­bre del 1975, la seva filo­so­fia, el seu tarannà, els seus ide­als ja hem vist que s’han man­tin­gut ben vius. Els seus hereus repar­tits i col·locats en diver­ses empre­ses, ins­ti­tu­ci­ons i governs s’han encar­re­gat de per­pe­tuar-los amb la necessària i pre­cisa con­nivència cons­ti­tu­ci­o­nal. Perquè que la fun­dació que porta el seu nom i que té per objec­tiu enal­tir i lloar el lle­gat d’un dic­ta­dor rebi fons públics és inau­dit. Enlloc on s’hagi res­tituït la democràcia, i no penso només en Ale­ma­nya. Però és com­pren­si­ble per tal com hem vist que fun­ci­ona aquest país després de la des­a­pa­rició física de Franco. I ho recordo perquè aquests dies la figura del dic­ta­dor reviu amb més ímpetu que mai i cen­tra l’actu­a­li­tat a propòsit de l’espec­ta­cle esperpèntic en què s’ha con­ver­tit el procés d’exhu­mació de les seves res­tes del Valle de los Caídos. És una pro­mesa elec­to­ral que com­pleix Pedro Sánchez, un trumfo que pre­te­nia bran­dar al seu favor i que ara se li girarà en con­tra com un bume­rang. I més encara en un con­text on mal­grat aquest gest, el pre­si­dent espa­nyol en fun­ci­ons està més a prop d’acti­tuds auto­ritàries i despòtiques més pròpies d’aquell règim que pensàvem mort i enter­rat que no pas d’un que s’ha demos­trat ben poc democràtic.