Poc democràtic

Acabo de llegir dues novel·les que culminen amb dos atemptats frustrats a Franco. Míster Folch, d’Adrià Pujol Cruells, publicat per Empúries, i Els impostors, de Pilar Romera, de Columna Edicions. Els les recomano perquè, tot i que són molt diferents, valen molt la pena. Tornant a Franco i els atemptats, ja saben que es van quedar en això, en intents, en temptatives que o bé es van frustrar o no van reeixir perquè el Caudillo va tenir tanta sort que la mort se’l va endur al llit. Que hi havia ganes de pelar-lo és evident, i que els del ram de la literatura ens hi hem abonat és prou conegut. Sobretot per la capacitat catàrtica que té aquesta disciplina per fer viure als lectors allò que haurien volgut experimentar i que la realitat no els/ens ho va permetre. Ara, també és veritat que malgrat que el dictador es va morir aquell 20 de novembre del 1975, la seva filosofia, el seu tarannà, els seus ideals ja hem vist que s’han mantingut ben vius. Els seus hereus repartits i col·locats en diverses empreses, institucions i governs s’han encarregat de perpetuar-los amb la necessària i precisa connivència constitucional. Perquè que la fundació que porta el seu nom i que té per objectiu enaltir i lloar el llegat d’un dictador rebi fons públics és inaudit. Enlloc on s’hagi restituït la democràcia, i no penso només en Alemanya. Però és comprensible per tal com hem vist que funciona aquest país després de la desaparició física de Franco. I ho recordo perquè aquests dies la figura del dictador reviu amb més ímpetu que mai i centra l’actualitat a propòsit de l’espectacle esperpèntic en què s’ha convertit el procés d’exhumació de les seves restes del Valle de los Caídos. És una promesa electoral que compleix Pedro Sánchez, un trumfo que pretenia brandar al seu favor i que ara se li girarà en contra com un bumerang. I més encara en un context on malgrat aquest gest, el president espanyol en funcions està més a prop d’actituds autoritàries i despòtiques més pròpies d’aquell règim que pensàvem mort i enterrat que no pas d’un que s’ha demostrat ben poc democràtic.