Linxament cameral

A l’expre­si­dent de Frei­xe­net i màxim res­pon­sa­ble de la Cámara de Comer­cio de España, José Luis Bonet, tenir Joan Cana­dell de pre­si­dent de la prin­ci­pal cam­bra de comerç cata­lana li deu dol­dre més que un galindó. Ben segur que li hau­ria agra­dat que pros­perés la can­di­da­tura d’algun dels pro­homs que aspi­ra­ven a la pre­sidència de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, més ali­ne­ats amb les empre­ses espa­nyo­les que cotit­zen a la Borsa de Madrid que no pas amb les cata­la­nes que paguen impos­tos aquí. Però a Bonet li ha sor­tit un pa com unes hòsties, i s’ha d’enten­dre amb en Joan Cana­dell, empre­sari inde­pen­den­tista triat en unes elec­ci­ons en què la par­ti­ci­pació es va arri­bar a doblar. Bé, pot­ser cal­dria dir que “s’hau­ria d’enten­dre” perquè l’acti­tud bel·lige­rant de Bonet no és pre­ci­sa­ment la d’obrir-se al diàleg. Les crítiques de la Cámara de España a la decla­ració sobi­rana de la de Bar­ce­lona a la sentència del procés i la carta que el Minis­teri d’Indústria va enviar la set­mana pas­sada a Cana­dell són demos­tra­ci­ons del més típic lin­xa­ment d’aquell qui no pensa com tu. Els que tenim cana­lla estem farts d’expli­car-los que, a la vida, s’hau­ran d’enten­dre amb un munt de gent dife­rent i que amb alguna s’hi tro­ba­ran millor perquè coin­ci­di­ran en interes­sos, però que amb alguna altra, no; i que el seu deure és fer el maleït tre­ball de pro­jec­tes tots ple­gats i en pau. Si ho ente­nen els infants, els adults hau­rien de fer l’esforç de fer el mateix.