La Greta, en camí

Venècia negada és el penúltim senyal, però els nega­ci­o­nis­tes del canvi climàtic mai en tenen prou. Sort que la Greta està en camí. D’ençà que l’acti­vista sueca va començar a tenir noto­ri­e­tat, franc­ti­ra­dors colum­nis­tes l’apun­ten de manera impla­ca­ble, inco­mo­dats amb la seva juve­nil gosa­dia medi­am­bi­en­tal i amb ganes de con­ver­tir-la més aviat que tard en un joguet tren­cat que deixi de robar minuts de pro­ta­go­nisme a per­so­nes supo­sa­da­ment més adul­tes i més pre­pa­ra­des. És un tret carac­terístic del pen­sa­ment més estret: la capa­ci­tat d’ele­var el nivell d’exigència i cru­el­tat cap a les bones per­so­nes, sobre­tot si són prou joves per fer enro­gir els seus pre­de­ces­sors gene­ra­ci­o­nals i cobrir de ver­go­nya la seva ine­ficàcia. Per això deuen tro­bar una molt mala notícia que la Greta Thun­berg –que a l’agost va arri­bar a Nova York a bord d’un veler per par­ti­ci­par en la cimera de les Naci­ons Uni­des– hagi tro­bat ara plaça en el cata­marà d’una pare­lla aus­tra­li­ana dedi­cada a fil­mar docu­men­tals que li per­metrà des­plaçar-se fins a Madrid per par­ti­ci­par en la COP25 que s’hi cele­brarà el mes entrant. Cre­uar més còmoda­ment l’Atlàntic per l’aire no ha entrat mai en els seus plans perquè con­si­dera que els avi­ons con­ta­mi­nen massa. L’expec­tació davant la seva inter­venció ha aug­men­tat molt després del dis­curs que va fer a les Naci­ons Uni­des, amarg i con­tun­dent. També cri­ti­cat, espe­ci­al­ment pels que li retre­uen que no encaixi en el mot­lle de joves manyacs, sans i ria­llers. Però resulta que s’ha for­jat una acti­vista que no exer­ceix d’alumna obe­di­ent i que ha vin­gut a dir-nos el que no ens agrada sen­tir. Men­tre alguns la tor­na­ran a con­ver­tir en l’objec­tiu a aba­tre, molts altres aplau­di­rem nova­ment el seu dis­curs, si està a l’altura de l’ante­rior. Serem aquells que cele­brem que, amb un pre­sent depri­ment i un horitzó incert, encara hi hagi joves dis­po­sats a mullar-se el cul. Nois i noies que fan un pas enda­vant per a una bona causa col·lec­tiva i per demos­trar que, efec­ti­va­ment, els fills poden ser millors que els pares. Sí, sort que la Greta està en camí.