Pressionar empreses

La famosa tru­cada a la direcció de Seat des del palau de La Zar­zu­ela l’endemà de l’1 d’octu­bre es recor­darà com una de les estratègies més mal asses­so­ra­des que va fer ser­vir el rei d’Espa­nya per pres­si­o­nar les empre­ses cata­la­nes que mar­xes­sin, de manera que es creés un clima de por i un descrèdit de la soci­e­tat i les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. Amb altres com­pa­nyies ho van acon­se­guir (la tècnica del telèfon poques vega­des falla, sobre­tot quan les tru­ca­des les fan les empre­ses) però amb Seat no van poder: ho van aca­bar expli­cant a la premsa perquè, entre d’altres coses, l’empresa amb planta a Mar­to­rell es dedica a fer cot­xes i altres vehi­cles i no política i no tenen gaire a ama­gar. El pre­si­dent de la com­pa­nyia, Luca de Meo, es dis­tin­geix perquè s’expressa amb clare­dat, sense dobles sen­tits; és sin­cer i prou pro­per. En una entre­vista con­ce­dida a La Van­guar­dia, ha mati­sat decla­ra­ci­ons que havia fet sobre la ines­ta­bi­li­tat. Mit­jans antiin­de­pen­den­tis­tes, com una agència de notícies d’abast esta­tal o un periòdic edi­tat a Bar­ce­lona, titu­la­ven de nou per l’estratègia de la por: “De Meo: si els dis­tur­bis obli­guen a parar Seat, el grup té altres opci­ons”; i “Seat, sobre els talls: Si això segueix així, el grup té plan­tes a gai­rebé tot Europa”; tot i que De Meo recor­dava que “la ines­ta­bi­li­tat no és específica de Cata­lu­nya, però als inver­sors els espanta. [...] No és una queixa ni una advertència, sinó un estat d’ànim”.