La Conferència Episcopal i el vel

Davant la decla­ració de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, en relació amb l'ús del vel islàmic a les esco­les públi­ques –tan con­tro­ver­tit dar­re­ra­ment–, con­si­de­rant un dret cons­ti­tu­ci­o­nal la lli­ber­tat reli­gi­osa, hem de mani­fes­tar la nos­tra total dis­crepància, en tant que l'esmen­tada peça feme­nina no té un caràcter religiós, sinó mera­ment cul­tu­ral.

El signe religiós islàmic pròpia­ment és la mitja lluna, que de manera anàloga a l'expressió reli­gi­osa cris­ti­ana podria dur pen­jada del coll a manera del cru­ci­fix, meda­lla o esca­pu­lari.

Què pas­sa­ria si en alguna escola una noia portés al cap un moca­dor amb la imatge de la Mare de Déu, d'un san­tu­ari, o del Sagrat Cor de Jesús? Esta­ria dis­po­sada la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola a defen­sar l'alumna que pogués ser san­ci­o­nada amb l'expulsió del cen­tre esco­lar?

El vel islàmic, ho repe­tim, és un signe cul­tu­ral, com podria ser una bar­re­tina, per exem­ple, la qual cosa pot ser pro­hi­bida admi­nis­tra­ti­va­ment per qui cor­res­pon­gui.

Ens tro­bem amb una acció pro­vo­ca­dora i pre­pa­rada, perquè ens veiem obli­gats a accep­tar i apli­car nor­mes fora­nes, dife­rents i con­tra­dictòries a les pròpies, fet del qual sem­bla que malau­ra­da­ment no s'ha ado­nat l'òrgan eclesiàstic, al qual reco­ma­naríem que rellegís l'obra de Don Jacinto Bena­vente La ciu­tat ale­gre i con­fi­ada.