Ortega-Smith és necessari

Madrid té sort perquè és una regió on cap auto­ri­tat hi ha decre­tat encara ofi­ci­al­ment una crisi de con­vivència, i és curiós perquè té el regi­dor ultra­dretà de Vox Javier Ortega-Smith dedi­cat en cos i ànima a reben­tar cada minut de silenci ofi­cial que es fa en memòria de les dones assas­si­na­des per la violència mas­clista. Ortega-Smith és un home que aban­dera la mas­cu­li­ni­tat dels anun­cis de conyac dels anys sei­xanta i que alhora vol convèncer que cal patir diària­ment pels homes que tor­nen sols a casa de nit, com si l’obvi­e­tat de les 1.000 dones assas­si­na­des des del 2003 no fos dramàtica­ment sufi­ci­ent, Però Ortega-Smith és un home neces­sari i útil al sis­tema, i ell ho sap, per més que aquests dies tot­hom faci veure que la seva flaire de macho alfa empatxa. Gràcies a Ortega-Smith, l’alcalde de Madrid, el popu­lar José Luis Martínez-Almeida, pot sem­blar més ins­ti­tu­ci­o­nal del que és i pot dir allò de “pero, hom­bre, Javier, otra vez vie­nes a reben­tar un minuto de silen­cio...”, com si no fos alcalde gràcies a ell. Gràcies a Ortega-Smith, la vice­al­cal­dessa de Cs, Begoña Villacís, pot sem­blar més digna del que és i pot dir allò de “la próxima vez que tenga a Javier delante le diré...”, quan ella li deu el càrrec i el dia a dia. Gràcies a un gir de guió, però, Nadia Otmani va irrom­pre amb la seva cadira de rodes dilluns al Palau de Cibe­les per recor­dar a Ortega-Smith i a la resta d’homes i dones nega­ci­o­nis­tes l’exigència de res­pecte al drama de les dones assas­si­na­des. I Otmani va fer saber a Ortega-Smith que l’humor no està renyit amb la ira de la con­vicció de qui va ser tiro­te­jada per un cunyat per voler defen­sar la seva ger­mana. “Soc immi­gant, soc dona i soc musul­mana. Tinc el pack, segons Vox”, iro­nit­zava Otmani. Assu­mit que Ortega-Smith té la uti­li­tat de rega­lar inte­gri­tat a la resta, un favor: qui li ho degui tot, començant pel càrrec, que almenys calli.

P. D.: El titu­lar era una pro­vo­cació i prou. Nadia Otmani és necessària. Aquest és el titu­lar bo.