Un dels més grans

De tots era cone­guda la malal­tia cardíaca que tenia el direc­tor d’orques­tra letó Mariss Jan­sons, que, dis­sabte a la nit, va morir. Mal­grat saber-ho, la notícia de la seva mort ha cai­gut com una gerra d’aigua freda perquè, cer­ta­ment, se’ns en va un dels grans. Tot i ser cons­ci­ents que, des de l’atac de cor sofert, en el trans­curs d’una funció de La bohème el 1996 a Oslo, tot el que ha vin­gut al dar­rere ha de ser con­si­de­rat com un immens epíleg, no és menys cert que sem­pre, a través del seu excels art, va por­tar la música simfònica a les més altes cotes d’expres­si­vi­tat i viva­ci­tat, fet que no sem­pre és així. I és que per al letó l’essen­cial d’un con­cert era que l’oient sentís a la seva pròpia pell que quel­com estava pas­sant i ho visqués. La resta era dis­cu­ti­ble. Al cel sigui.