Una gran ciutat

La ciu­tat de Girona creix. Te n’ado­nes amb alguns tics de gran ciu­tat que de vega­des comen­ces a detec­tar a la capi­tal giro­nina. Un exem­ple és la pluja. La set­mana pas­sada, amb dues jor­na­des sen­ce­res de pluja intensa, es va evi­den­ciar un d’aquests tics que s’apo­de­ren de ciu­tats com Bar­ce­lona, Milà, Nova York o qual­se­vol altra de les grans metròpolis que us vin­guin al cap. Amb la pluja caient durant hores, a la ciu­tat de Girona hi ha un col·lapse cir­cu­la­tori en les hores punta. L’hora d’entrada dels infants a les esco­les es trans­forma en una gran gim­cana per esqui­var vehi­cles, mig mal apar­cats o, direc­ta­ment, en doble fila, per acon­se­guir la pro­esa que els nos­tres fills arri­bin sense la incu­bació d’una grip o un cons­ti­pat que con­tri­bui­ria a deses­ta­bi­lit­zar qual­se­vol pla­ni­fi­cació fami­liar set­ma­nal. És només un símptoma que la ciu­tat es fa gran, però un símptoma per refle­xi­o­nar-hi. La ciu­tat va aca­bar l’any ante­rior amb la cer­ti­fi­cació que s’havien superat els cent mil habi­tants. Ara que a Madrid es repensa l’emergència climàtica mun­dial, esta­ria bé que Girona comencés a pre­veure la seva tran­sició de ciu­tat mit­jana cap a una ciu­tat més gran. És per això, que tots els grups muni­ci­pals s’hi hau­rien de posar. Pot­ser cal posar sobre la taula mesu­res arris­ca­des, can­vis subs­tan­ci­als que ens per­me­tin avançar. El reforç del sis­tema públic de trans­port a Girona s’ha de seguir duent a terme amb constància. Una curi­o­si­tat és que a Girona un dia hi ha col·lapse i l’endemà tot es posa en ordre. El motiu l’ende­vino en el canvi d’hàbits que som capaços de fer d’un dia per l’altre. Com per Fires, quan cen­te­nars o milers de ciu­ta­dans can­vien els seus hàbits de mobi­li­tat, cons­ci­ents que les difi­cul­tats d’un dia nor­mal es mul­ti­pli­ca­ran per molt en els dies pro­pers a Sant Narcís. Què pas­sa­ria si ima­ginéssim una car­re­tera de Bar­ce­lona només de sen­tit d’entrada a la ciu­tat i el car­rer Mig­dia com a via de sor­tida? Què pas­sa­ria si el trànsit ja no pogués arri­bar a plaça Cata­lu­nya? I si la Gran Via Jaume I només tingués un car­ril de cir­cu­lació? Algú pen­sarà que són unes autènti­ques baja­na­des, com ho devia pen­sar algú fa trenta anys si li deien que no es podria pas­sar per Santa Clara ni pel car­rer Nou. El pla­neta demana idees atre­vi­des i pot­ser no totes cris­tal·lit­za­ran. La mino­ria del govern de Girona pot ser una opor­tu­ni­tat perquè tre­ba­llin de manera con­junta tots els grups. És ara que tots ple­gats han de pen­sar si volen fer de Girona una gran ciu­tat o dei­xar que només sigui una ciu­tat que es faci gran.