Tapirs jardiners

Aquest mes de febrer, Lucas Pao­lucci, de l’Ins­ti­tut de Recerca Ambi­en­tal de l’Ama­zo­nes, publi­cava a Bio­tro­pica un estudi sobre la influència dels tapirs en la rege­ne­ració dels bos­cos cre­mats de l’Ama­zo­nes. Òbvi­a­ment, un ingre­di­ent indis­pen­sa­ble per a la rege­ne­ració d’un bosc cre­mat és l’apor­tació a aquest ter­reny de les lla­vors de les plan­tes que l’han de rege­ne­rar. I, en aquest sen­tit, hi ha molts estu­dis sobre les apor­ta­ci­ons que fan en aquest àmbit tant ocells com rat-penats. Però ocells i rat-penats topen amb límits en la mida de les lla­vors que ells poden apor­tar a la rege­ne­ració d’un bosc, la qual cosa fona­men­tal­ment difi­culta la rege­ne­ració dels arbres. Afor­tu­na­da­ment, aquesta no és una limi­tació que afli­geixi gens els tapirs.

Els inves­ti­ga­dors varen dur a terme, doncs, un expe­ri­ment con­tro­lat a l’Ama­zo­nes con­sis­tent a com­pa­rar el que ocor­ria en un ter­reny cre­mat de manera anual del 2004 al 2010, amb el que ocor­ria amb un ter­reny pristí de la mateixa mida, i amb carac­terísti­ques simi­lars d’humi­tat, i de den­si­tat i menes de vege­tació, abans de començar l’expe­ri­ment.

Mit­jançant obser­va­ci­ons de camp i càmeres automàtiques, varen poder comp­tar el nom­bre de visi­tes dels tapirs a ambdós ter­renys (61 al ter­reny pristí, i 120 al ter­reny cre­mat). I el 2016 varen fer reco­llida de totes les defe­ca­ci­ons que varen tro­bar als dos ter­renys (43 al ter­reny pristí i 72 al ter­reny cre­mat). Final­ment, varen iden­ti­fi­car i comp­tar totes les lla­vors que varen tro­bar en la suma de totes les defe­ca­ci­ons (equi­va­lent a 2,950 lla­vors anu­als al ter­reny pristí, i 9,822 al ter­reny cre­mat). Això mos­tra que els tapirs tenen una claríssima pre­ferència per a defe­car (i, per tant, apor­tar lla­vors), al ter­reny cre­mat.

Alguns arti­cu­lis­tes s’han mos­trat per­ple­xos sobre què podria estar moti­vant els tapirs a com­por­tar-se d’aquesta manera. Però jo crec que, si ens ho mirem des de la pers­pec­tiva de Gaia, el que està ocor­rent és força obvi. Una selva fron­dosa ofe­reix molts més ali­ment als tapirs (que poden arri­bar a con­su­mir 40 qui­lo­grams de vege­tació dia­ris) i és molt més resi­li­ent i, per tant, al llarg del temps afa­vo­reix la super­vivència dels tapirs que hi viuen. Així, uns tapirs que tenen pre­ferència per a defe­car en bos­cos cre­mats es con­ver­tei­xen en agents actius de la rege­ne­ració fores­tal, ço que els bene­fi­cia a ells matei­xos a la llarga, de retruc, i els dona més pos­si­bi­li­tats de sobre­viure i repro­duir-se, que a uns tapirs que no tin­guin aquesta pre­ferència i, per tant, no aju­din a la rege­ne­ració. Aquest meca­nisme repe­tit al llarg del temps acaba afa­vo­rint la selecció dels tapirs que rege­ne­ren, per sobre dels que no ho fan.

Un exem­ple més que, a Gaia, aque­lles espècies que pro­mo­uen l’aug­ment gene­ral de la vida, veuen la seva super­vivència afa­vo­rida. I a l’inrevés.