Abans et matarà la calor

O, The heat will kill you first (Back Bay Books, 2023), és el llibre amb què Jeff Goodell ens vol fer adonar que, de totes les conseqüències negatives de la crisi climàtica, n’hi ha una, la calor, que ja és aquí entre nosaltres.

Goodell ens recorda l’onada de calor que va patir París, on durant nou dies de l’agost del 2003 la temperatura es va mantenir entre 35º i 40º C, causant més de mil morts, molts d’ells habitants de les plantes just a sota les teulades de zinc, tan icòniques de París però que en aquest cas varen convertir els pisos a sota seu en forns. I que, segons la revista mèdica The Lancet, a escala mundial, el 2019 varen morir 489.000 persones degut a la calor extrema; més que les que ho varen fer per l’ús d’armes de foc o pel consum de drogues.

Les morts per calor ocorren, en essència, perquè el cos humà deixa de poder evacuar la calor generada internament, bé per l’exercici o treball físic, bé pel sol fet de mantenir el nostre metabolisme en funcionament. El cos humà pot refrigerar-se bé transmetent calor a un ambient més fred que la seva pròpia temperatura, bé a través de l’evaporació de la suor, que elimina calor del cos en convertir-se de líquid a vapor.

Però si la temperatura ambient puja, cada cop podrem transmetre-li menys calor, ço que minva el primer mecanisme. I com que l’aire que ens envolta només pot absorbir una certa quantitat d’humitat, com més humit ja és aquest aire, menys capacitat té d’absorbir humitat addicional, minvant així el segon mecanisme. Per això les condicions de calor més perilloses per a l’ésser humà no són necessàriament les de temperatures més altes, sinó aquelles en què es combinen temperatures i humitats altes.

Aquesta combinació de temperatura i humitat es pot condensar en una sola mesura, que s’anomena la temperatura de bulb humit (TBH). Aquesta és la temperatura que mesura un termòmetre que té el bulb embolicat amb un drap moll: com que part de l’aigua del drap s’evapora, això refresca el termòmetre i fa que marqui una temperatura inferior a l’ambient. Com més humit l’ambient, menys aigua es pot evaporar, i més s’assembla la TBH a la temperatura ambient. A una TBH de 32º C es considera perillós fer res que incrementi la temperatura corporal, com caminar o treballar a l’exterior. I a una TBH de 35º C, fins i tot una persona jove i sana morirà al cap de 6 hores, independentment de si seu a l’ombra o beu aigua sense parar. Un informe del 2020 ens informava que TBH de 35º ja s’havien assolit al sud-est asiàtic, al golf Pèrsic i a la costa oest dels Estats Units, si bé per períodes de dues hores o menys.

Al llibre, Goodell ens explica l’esgarrifós cas d’una família jove de Califòrnia, amb la seva filla d’un any, que varen morir de calor en anar a una excursió de dia d’uns 13 km, que primer baixava fins a un riu, i després tornava a pujar. La cadena de missatges i imatges que varen enviar, i de trucades que varen fer en els seus darrers moments, ens permeten entendre que els seus problemes varen començar en iniciar la pujada de tornada, amb una temperatura de 38º C i per un camí exposat al sol i sense ombres. Al cap de 90 minuts, i amb una temperatura ambient de 42º C, varen enviar missatges de text demanant ajuda, i varen fer trucades, que no varen sortir per falta de cobertura. Al cap de dues hores d’haver començat la pujada, varen fer el seu darrer intent de trucar. La policia els va trobar tots tres morts l’endemà, a meitat del camí de pujada. I també el cas, a tall d’exemple, d’un treballador del camp guatemalenc, mort al camp en una granja d’Oregon per haver estat treballant a temperatures de 41º C durant hores, sense haver pogut fer prou pauses a l’ombra.

Evidentment, amb la crisi climàtica, això només anirà a més. El llibre presenta alternatives que diverses ciutats del món estan ponderant o implementant per tal d’adaptar-se millor a la calor (plantar més arbres; pintar els carrers amb pintura reflectant; túnels subterranis per a desplaçar-se a resguard del sol i la calor; el nomenament de funcionaris la funció dels quals és combatre la calor extrema (Chief Heat Officer, en anglès), etc.). Entre aquestes hi trobem la de donar nom a les onades de calor, tal com fem amb els huracans, a fi de poder fer-les visibles, i advertir i mobilitzar la població amb antelació suficient com perquè tothom es pugui preparar, en pugui estar pendent i perquè se les prengui amb la seriositat que es mereixen, tal com es va fer a Sevilla, amb l’onada de calor Zoe del juliol del 2022.