A la tres
Nadal, investidura i Reis
Una de les preguntes més formulades en els àpats nadalencs d’enguany ha estat si hi haurà investidura de Pedro Sánchez. Hi ha qui la dona per feta sense saber ben bé per què. A qui li agradaria que tirés endavant i qui no ho veu gens clar perquè als socialistes, ni aigua. Però el cert és que la investidura s’aguanta d’un fil. Perquè l’acord està madur però els d’Esquerra, com bona part dels catalans, ja no es refien de Pedro Sánchez. I exigeixen garanties i coherència. Que ERC hagi aconseguit portar el PSOE a reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol és sorprenent. I que s’estigui obrint la via per encarrilar el conflicte mitjançant una taula de diàleg intergovernamental és encoratjador. Ara bé, és evident que els socialistes ho fan per necessitat i no per convicció, i això obliga a una bestreta com a garantia. Que no és altra que la rectificació en termes repressius canviant la posició sobre els presos polítics i avalant la llibertat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat reconeixent-li la immunitat. La incògnita rau en si La Moncloa veu la sentència del Tribunal de Luxemburg com una oportunitat per desescalar el conflicte o com un greuge al nacionalisme espanyol amb què els socialistes han compartit deriva autoritària els dos últims anys. El PSOE de Pedro Sánchez és el mateix que el de García-Page i Lambán. I al candidat poden tremolar-li les cames. En aquest cas l’única opció seria la convocatòria de terceres eleccions, perquè sense avals ERC difícilment l’investirà. Un escenari imprevisible en què Sánchez té clara una qüestió: que l’atac de la dreta unionista serà igual d’implacable amb investidura que sense. I a mi em fa l’efecte que l’onada d’insults i desqualificacions són més suportables com a president a tots els efectes que en una tercera campanya electoral incerta i amb la ciutadania exhausta. Si a sobre el recurs de Junqueras a Luxemburg, en el cas que el Suprem no el deixi anar al Parlament Europeu, comporta igualment el seu alliberament, Sánchez pot fer el negoci d’en Robert i les cabres si no accedeix a les demandes d’ERC. La investidura ha estat la incògnita nadalenca, veurem si els Reis d’Orient ens l’aclareixen.
