Canvis de consum audiovisual

Ja no l’encer­tem gaire quan diem “vaig pas­sar la nit veient la tele”. Hau­rem d’adap­tar la ver­ba­lit­zació del fet de mirar una pan­ta­lla que, com els esqui­mals amb la neu, ja podria tenir mol­tes dife­rents defi­ni­ci­ons. Par­lem de veure tele­visió, però estem mirant una tau­leta o el mòbil, o veient una pel·lícula a la carta, amb les actu­als pla­ta­for­mes. També mirem les notícies per les app de les ràdios que ens ofe­rei­xen imat­ges. De fet, la tele­visió, com el con­cepte que fins fa poc enteníem, ha dei­xat d’exis­tir. I les dades diuen que el con­sum tele­vi­siu tra­di­ci­o­nal ha bai­xat el 2019 als nivells del 2007. Això fa albi­rar per als incer­ta­ment feliços anys vint un canvi que ja no serà només tec­nològic, sinó d’hàbits de con­sum audi­o­vi­sual.