La teoria del mal menor

La penúltima crònica la titu­lava “I ara què?” i aca­bava dient: “El cor ens diu una cosa, però el cap ens fa dub­tar.” Doncs bé, mal­grat el que em diu el cor, penso fer cas d’allò que em diu el cap. Tot i tenir dub­tes, no podem viure en el dubte cons­tant. Ens hem de defi­nir. Jo, en aquesta crònica, em vull defi­nir.

El que han de fer la CUP o JxCat, no ho sé, ells ho sabran. De fet, no són deci­sius. La que sí que és deci­siva és ERC. I d’això vull par­lar en aquest arti­cle. Què ha de fer ERC?

A. Sense cap dubte, estem en una situ­ació com­pli­cada i com­plexa. Una part de l’ inde­pen­den­tisme creu que amb el PSOE no es pot nego­ciar res. Que no són de fiar. I segu­ra­ment tenen raó o, almenys, part de raó. Però, què passa si ni tan sols es nego­cia? Sense nego­ciar, se solu­ci­ona la injustícia dels pre­sos polítics i exi­li­ats? Sense nego­ciar, se solu­ci­ona la repressió poli­cial i judi­cial? Sense nego­ciar, podrem tenir mai una República reco­ne­guda mun­di­al­ment? Sense nego­ciar, se solu­ci­o­nen els pro­ble­mes de salut, edu­cació... Sense nego­ciar, tin­drem més diners per a les per­so­nes més neces­si­ta­des i per solu­ci­o­nar la pro­blemàtica de la dependència i del benes­tar en gene­ral? Tot fa pen­sar que no. Ales­ho­res, nego­ci­ant es pot solu­ci­o­nar res de tot el que hem dit? De moment pot sem­blar que no. I no només sem­blar-ho. Però com a mínim hi ha unes pos­si­bi­li­tats remo­tes, però pos­si­bi­li­tats, de solu­ci­o­nar algun d’aquests pro­ble­mes. Doncs, per tant, nego­ciem i millor que les nego­ci­a­ci­ons aca­bin en un acord d’inves­ti­dura.

B. Quan estu­di­ava teo­lo­gia i moral vaig apren­dre que si una per­sona, una orga­nit­zació, un país... està en una cruïlla en què totes les direc­ci­ons sem­blen dolen­tes, o són real­ment dolen­tes, s’ha d’esco­llir el camí que sem­bli menys dolent. És la teo­ria del mal menor. Sense cap dubte, aquesta és la situ­ació del nos­tre país i la situ­ació dels que han de triar el camí. És el diàleg i la fi de la repressió el camí ade­quat? És la inves­ti­dura de Sánchez el camí més idoni per acon­se­guir els objec­tius de la inde­pendència? Si és el camí millor no ho sabem, però sí que és el camí menys dolent.

C. Tota decisió té els seus ris­cos. Si s’inves­teix Sánchez es corre el risc que a ERC li diguin de tot: boti­flers, auto­no­mis­tes i que no són, ni han estat mai, inde­pen­den­tis­tes. Si no s’inves­teix, tenim tots els ris­cos que hi hagi unes noves elec­ci­ons i que gover­nin el PP, Vox i Ciu­ta­dans. Algú creu que això seria millor per a Cata­lu­nya? ERC ha de ser valenta i no fer cas de les crítiques, però també ha de ser valenta, i molt, per fer valer la seva posició de força davant del PSOE i ser el màxim d’exi­gent, espe­ci­al­ment amb la lli­ber­tat dels pre­sos i els exi­li­ats i amb el final de la repressió. ERC ha de tenir garan­ties pel que fa al com­pli­ment dels pac­tes.

Bon any, i visca la República cata­lana, encara que de moment només sigui vir­tual.