Reprimir les urnes

La guerra bruta que ha fet al llarg dels segles l’Estat espa­nyol con­tra Cata­lu­nya s’ha acar­nis­sat espe­ci­al­ment con­tra els líders cata­lans. Pre­si­dents afu­se­llats (Com­panys), exi­li­ats (Puig i Cada­falch, Macià, Irla, Puig­de­mont), empre­so­nats (Prat de la Riba, Pujol), con­dem­nats i inha­bi­li­tats (Mas). Tots els pre­si­dents de la Man­co­mu­ni­tat i de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya res­tau­rada han patit repressió excepte dos, i ara és el torn del 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat: Quim Torra.

La bar­ba­ri­tat democràtica que suposa que un òrgan que ningú no ha esco­llit inha­bi­liti un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en actiu és la prova que cal atu­rar urgent­ment aquesta espi­ral sense sen­tit ori­gi­nada per la dreta espa­nyola. A petició del PP, Ciu­ta­dans i Vox, un orga­nisme sense legi­ti­mi­tat que va néixer per acla­rir ter­mes tècnics dels pro­ces­sos elec­to­rals com és la Junta Elec­to­ral Cen­tral, fa valer la seva opinió per damunt del vere­dicte de les urnes. Juris­tes fent política, acadèmics fent política, fun­ci­o­na­ris fent política, jut­ges fent política, peri­o­dis­tes fent política. I tots amb l’objec­tiu de repri­mir la volun­tat de la ciu­ta­da­nia i amb l’argu­ment de la llei per jus­ti­fi­car aquesta repressió.

Ja és hora que els polítics facin política. I per això val la pena apro­fi­tar la petita escletxa que l’aritmètica elec­to­ral espa­nyola deixa en mans de par­tits com ara el PNB, ERC i EH Bildu per obli­gar l’aliança PSOE-Podem a fer política, per forçar-los a seure i par­lar de tot, per afron­tar el con­flicte català de govern a govern, amb calen­dari i garan­ties de com­pli­ment dels acords. Molts pen­sen que tor­na­ran a aixe­car la camisa als nego­ci­a­dors i pot­ser tenen raó; la història –pas­sada i recent– del PSOE i en par­ti­cu­lar la de Pedro Sánchez ens fan ser molt escèptics. Però la res­pon­sa­bi­li­tat obliga a pro­var-ho men­tre plan­te­gem la bata­lla euro­pea, que fins ara ens ha donat molts més motius per a l’opti­misme. Bon 2020 i que els Reis ens por­tin més democràcia.