Se’ls gira feina

En qüestió de dies, el pri­mer govern de coa­lició des del retorn de la democràcia a l’Estat espa­nyol, el del PSOE i Uni­des Podem, prendrà els seus pri­mers acords, més enllà d’algun cop d’efecte en la tria dels minis­tres. Ves a saber què han pac­tat Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias però, segu­ra­ment, serà algun tema d’impacte mediàtic, com ara alguna cosa vin­cu­lada a la reforma labo­ral del PP que els soci­a­lis­tes ja podrien haver modi­fi­cat en els mesos en què van ser al govern després de la moció de cen­sura. En tot cas, a tots els governs se’ls ha de jut­jar per les seves acci­ons, i la volun­tat de posar en marxa refor­mes estruc­tu­rals en un estat que en els dar­rers anys ha entrat en una deriva recen­tra­lit­za­dora i de pèrdua de drets, s’ha de demos­trar en el dia a dia.

Cata­lu­nya, però, serà, com des del 2010 els ha pas­sat a tots els governs espa­nyols, la seva pedra a la sabata. El nou exe­cu­tiu espa­nyol ha de demos­trar que es creu això que la política l’han de fer els polítics i no pas els jut­ges o els apa­rells, de qual­se­vol mena, de l’Estat. Desac­ti­var les ordres de ven­jança dic­ta­des pel rei el 3-O, vaja. Ahir Pedro Sánchez va dir que el govern espa­nyol que comença a cami­nar és “l’únic pos­si­ble”, no va dir pas que fos el millor pos­si­ble... cosa que fa dub­tar que ni ell es cre­gui que el nou exe­cu­tiu pot fer les millo­res que l’Estat espa­nyol neces­sita. I més per fer front a l’auge de la ultra­dreta que, no ens enga­nyem, ells matei­xos han pro­mo­ci­o­nat jugant a una repe­tició de les elec­ci­ons tot i haver pogut tan­car un acord amb Igle­sias molt abans.

Caldrà veure també com camina la taula de diàleg pac­tada per ERC, una Esquerra que s’ha arris­cat en donar la seva abs­tenció, tot i el dis­curs d’ahir de Montse Bassa. Hi haurà la volun­tat de fer la pri­mera reunió, segur. De fet, una repe­tició de Pedral­bes. El que cal és que aquesta taula s’ompli de con­tin­gut i que s’acon­se­gueixi arros­se­gar el PSOE cap a la pos­si­bi­li­tat d’enten­dre que té a les seves mans fer política d’estat en majúscu­les, i tan­car un acord que pugui ser ava­lat per la població cata­lana.