Independentistes

Un alcalde ens asse­gu­rava l'altre dia que cada cop que visita un minis­teri a Madrid es torna una mica més inde­pen­den­tista. La majo­ria dels cata­lans no visi­tem regu­lar­ment els minis­te­ris espa­nyols, però em fa l'efecte que a molts d'ells tam­poc no els cal­dria fer-ho per arri­bar a la mateixa con­clusió que l'alcalde. És evi­dent que la non nata sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i totes les decla­ra­ci­ons i fets que han envol­tat la qüestió –foto dels magis­trats a la Maes­tranza inclosa–, és un dels grans gene­ra­dors de des­a­fecció per Espa­nya entre els cata­lans. Però és evi­dent que tot ple­gat no ve pas d'ara, sinó que es remunta al procés d'ela­bo­ració i poste­rior reta­llada del nou Esta­tut. Lla­vors, bona part dels cata­lans van arri­bar a la con­clusió que si ja no ens accep­ta­ven ni aquell pacte polític, què podríem espe­rar més per part d'Espa­nya? Cada cop sem­bla més clar, doncs, que la via auto­no­mista és a punt d'aca­bar-se. I, fran­ca­ment, ha estat més culpa d'allà que d'aquí. És a dir, a còpia de menys­preu, han acon­se­guit fer majo­ritària una opció que, fins lla­vors, fran­ca­ment, només la tenien en compte ben pocs.