Opinió

Full de ruta

Per una pancarta

Aquesta no ha estat una història d’amor, ha estat una història de conveniència. De la il·lusió del primer moment han passat a una història de banyes, gelosia i traïcions

Ja és ofi­cial: el mes de maig, màxim juny, hi tor­narà a haver elec­ci­ons. Unes elec­ci­ons que estan ple­na­ment jus­ti­fi­ca­des per les dis­crepàncies entre dos socis que, fins ara, han anat ren­tant la roba bruta a casa –amb més o menys encert depe­nent del moment– però que ja no poden con­ti­nuar con­vi­vint junts. I quan la con­vivència és insu­por­ta­ble, el millor és un divorci. Aquesta no ha estat una història d’amor, ha estat una història de con­veniència que per­se­guia un únic objec­tiu. De la il·lusió del pri­mer moment han pas­sat a una història de banyes, gelo­sia i traïcions, perquè tot­hom ve d’on ve, i els orígens sem­pre pesen. L’antiga CiU i ERC uni­des per un amor platònic –o una qui­mera, per alguns–, però aquest no ha estat motiu sufi­ci­ent per man­te­nir viva la flama.

El tren­ca­ment feia temps que es veia a venir. No per això haurà dei­xat de supo­sar una decepció (una altra) per a gran part de la ciu­ta­da­nia. Però el més trist és el que el pro­voca: man­te­nir una pan­carta al balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat a favor dels pre­sos polítics. D’acord que la inha­bi­li­tació del pre­si­dent per un òrgan admi­nis­tra­tiu i no judi­cial és molt penós i dona una idea de com van les coses a l’estat de la pell de brau. Però tenint el pre­ce­dent de la inha­bi­li­tació de l’alcal­dessa de Berga, Montse Ven­turós, per no haver tret dues este­la­des del balcó muni­ci­pal en període elec­to­ral, valia la pena man­te­nir la pan­carta? Sabent, també, que hi havia polítics a la presó i d’altres a l’exili. No es podia reti­rar el lema? Sin­ce­ra­ment, em fa la sen­sació que per una pan­carta –per car­re­gada de raó que esti­gui– no paga la pena tirar per terra tota una legis­la­tura. Com tam­poc és lícit dei­xar caure el pre­si­dent de la manera que s’ha fet. Ara s’aguan­ta­ran i con­viu­ran fins que el pres­su­post esti­gui apro­vat. El joc, aquests mesos, serà adju­di­car-se la pater­ni­tat d’uns comp­tes que haurà de ges­ti­o­nar qui vin­gui. I, men­tres­tant, els cata­lans hau­rem de pas­sar per les urnes de nou, per enèsima vegada els últims anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia