L’altra meitat de la història

Si l’esport femení ha de fer una cam­pa­nya com T’ho estàs per­dent per tenir més espai als mit­jans de comu­ni­cació i tren­car amb un tip d’este­re­o­tips soci­als, què no hau­ria de fer la cul­tura? Quan­tes cre­a­do­res silen­ci­a­des ha dei­xat la història? Hi haurà final­ment una dona al cap­da­vant del Tea­tre Naci­o­nal? Quan­tes obres escri­tes per dones des­co­nei­xem? Només en aquest esce­nari de desi­gual­tat històrica s’entén que fins no fa gaire no s’hagin rei­vin­di­cat figu­res com Ver­non Lee, pseudònim de l’escrip­tora anglesa nas­cuda a França Vio­let Paget, que va viure una part de l’existència a Roma.

Viat­gera per­ma­nent, aquesta autora que va viure entre dos segles i entre dues cul­tu­res tenia una ambició plu­ral. Va con­rear el conte, la novel·la, el relat de viat­ges i també es va dedi­car a la crítica d’art a finals del segle XIX i prin­ci­pis del XX, perquè ales­ho­res aquesta acti­vi­tat es con­si­de­rava bàsica­ment feme­nina. Gràcies a La Línea del Hori­zonte ens arriba per fi El espíritu de Roma, els frag­ments d’un diari que exposa com la Ciu­tat Eterna és un gran tea­tre dels segles on tots els camins con­ver­gei­xen. Uns apunts plens d’emo­ci­ons dels quals des­ta­quen el conei­xe­ment dels arbres i les plan­tes, l’arqui­tec­tura i l’espai ator­gat a la memòria per for­mar una Roma viva i orgànica. L’encant d’aquests ins­tants romans cor­ro­bora que, d’una vegada per totes, hem de dei­xar de per­dre’ns l’altra mei­tat de la història.