Eleccions innecessàries

Els cata­lans ho votem tot, sem­pre que podem i tal i tal, però aques­tes elec­ci­ons tenen un punt d’inne­cessàries. Els dos socis de govern no paren de repe­tir del dret i del revés que cal que es posin d’acord, reco­sir l’inde­pen­den­tisme, refer la uni­tat, que han de tre­ba­llar ple­gats, que han d’apar­car els retrets, etcètera. ERC sem­pre que pot remarca que no pac­tarà de cap de les mane­res amb el PSC –ja ho han dit Marta Rovira, Pere Ara­gonès, Roger Tor­rent i Marta Vilalta– i JxCat tam­poc no ho farà tenint en compte que cri­tica la pos­si­bi­li­tat que ERC ho faci. Si els dos socis apel·len a la col·labo­ració mútua i a no treure’s els ulls en cam­pa­nya per poder tor­nar a pac­tar després dels comi­cis, per què calen unes elec­ci­ons, si jus­ta­ment un con­text elec­to­ral el que fa és difi­cul­tar l’entesa entre ells? L’his­to­rial de topa­des entre els socis es remunta a temps imme­mo­ri­als i es con­ti­nu­a­ran fent la punyeta després de pas­sar per les urnes. Com reco­nei­xen, estan “con­dem­nats a enten­dre’s”. Si això no can­viarà, no té gaire sen­tit tor­nar a anar a elec­ci­ons: sigui pre­si­dent qui sigui pre­si­dent serà per ges­ti­o­nar el pres­su­post que apro­va­ran ple­gats, i si la taula de diàleg entre governs s’ha d’aca­bar tren­cant, es tren­carà igual­ment inde­pen­dent­ment de si el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que s’hi asseu és dels uns o dels altres. Qui més podria voler-les és ERC, per inten­tar legítima­ment que el pròxim cap de govern sigui del seu par­tit, però en això no se la pot acu­sar d’elec­to­ra­lista perquè qui deci­deix anar a elec­ci­ons no és ERC, sinó el pre­si­dent Torra. A més, als repu­bli­cans no els interessa un con­text elec­to­ral en plena nego­ci­ació del pres­su­post espa­nyol. Pel que fa a JxCat, no té can­di­dat efec­tiu i està en ple procés d’endreça. Si vol rete­nir la pre­sidència, només ha d’espe­rar la malau­rada inha­bi­li­tació del Suprem i can­viar de pre­si­dent, que d’acord amb els equi­li­bris par­la­men­ta­ris sor­gits del 21-D, recau en algun dipu­tat del seu grup. Per no par­lar del fet que es posa en risc la majo­ria inde­pen­den­tista, una pos­si­bi­li­tat que no es pot des­car­tar mai. Els cata­lans ho votem tot i votem sem­pre, però de vega­des no corre pressa.