Viralitat

La vira­li­tat del coro­na­vi­rus frena les ganes d’algu­nes empre­ses de venir a Bar­ce­lona pel Mobile World Con­gress. Pri­mer va ser la sud-core­ana LG i ara s’ha des­pen­jat la sueca Erics­son. Tant se val que es garan­teixi la segu­re­tat de tot­hom i que algu­nes empre­ses xine­ses hagin res­trin­git les seves dele­ga­ci­ons i extre­min totes les mesu­res d’higi­ene i de con­trol.

És la para­doxa que fa topar dos mons. Els reis de la vira­li­tat, o en tot cas aquells que ens donen les eines perquè la comu­ni­cació i els nos­tres dies s’hagin girat com un mitjó, que ens fan badar davant d’aquell vídeo, aque­lla ocurrència o aquell mis­satge viral, es fre­nen ara per la vira­li­tat d’aquesta forma de grip.

La velo­ci­tat, la con­tra­re­llotge la tenen ara a la Xina, allà on cons­tru­ei­xen hos­pi­tals en deu dies, que són els que les auto­ri­tats van estar desoint i amenaçant el pri­mer metge que va aler­tar del coro­na­vi­rus. És l’oftalmòleg Li Wen­li­ang, que ara ha mort a Wuhan, l’epi­cen­tre del coro­na­vi­rus, i que ja al desem­bre va aler­tar dels ris­cos de la malal­tia. La poli­cia el va inves­ti­gar perquè deien que feia córrer fal­sos rumors. I en canvi era una notícia, un perill tan cert que se l’ha endut de per vida.

Els cer­vells tec­nològics s’espan­ten davant la por d’allò que no poden con­tro­lar. Cer­te­ses, només volen cer­te­ses. Tots en volem. Infal·libi­li­tats, com la que et pro­me­ten cada vegada que et venen un nou apa­rell de tele­fo­nia. Hi con­fiem la feli­ci­tat dels nos­tres dies i comu­ni­ca­ci­ons. El filòsof John Locke, al segle XVI, ja deia que les lleis d’una soci­e­tat justa són les lleis de la natura, i Lluís Solà a Lli­ber­tat i sen­tit, les seves refle­xi­ons sobre la con­dició humana (el lli­bre que ja pot lle­gir en la inti­mi­tat Pedro Sánchez), entre cen­te­nars d’idees, també parla d’aquesta sobre la ciència que no coneix la lli­ber­tat. “Estem con­vençuts que la con­cepció de l’uni­vers, de l’home i de la natura a què hem arri­bat és uni­la­te­ral, incom­pleta i fona­men­tal­ment des­vi­ada, però no en tenim cap més. És la que ens per­toca. Només a par­tir d’aquesta con­cepció podem assa­jar de per­ve­nir a una mica més de saber i de pre­cisió.” I aquí som, bus­cant pre­cisió i saber, tot i que hi hagi qui es quedi a casa.