Taula de diàleg i negociació?

Que el PSOE no és de fiar, això ho sap tot­hom. Que el PSOE ens ha aixe­cat la camisa mol­tes vega­des és total­ment cert. Que tant ERC com JxCat veuen molt difícil que es pugui arri­bar a algun acord mínima­ment accep­ta­ble per l’inde­pen­den­tisme també és veri­tat. ERC creu, però, que s’ha d’inten­tar. JxCat pensa que no ser­virà per a res i per això posa una con­dició que sap que no serà accep­ta­ble: el rela­tor medi­a­dor. Que el món post­con­ver­gent no vol la taula de diàleg i nego­ci­ació és evi­dent i per això va votar en con­tra de la inves­ti­dura de Pedro Sánchez (la taula de diàleg és una impo­sició d’ERC). La decisió de JxCat de no faci­li­tar la inves­ti­dura també dona mol­tes raons al govern de PSOE-Podem per no fiar-se de JxCat. És, per tant, una des­con­fiança mútua. De fet, l’únic que vol la taula de diàleg i nego­ci­ació és ERC. El PSOE l’accepta per força, ja que depèn dels vots d’ERC per fer qual­se­vol cosa, i JxCat l’accepta perquè no té cap més remei, però farà tot el pos­si­ble per fer-la fra­cas­sar. Una altra cosa ben dife­rent seria que, els 13 vots d’ERC, els tingués JxCat. Lla­vors, la taula de diàleg i nego­ci­ació seria una victòria. De l’inde­pen­den­tisme de JxCat per obli­gar el sem­pre fals i men­ti­der PSOE a asseure’s. Però, és clar, que això ho faci ERC és inac­cep­ta­ble. En aquesta situ­ació començarà la taula de diàleg i nego­ci­ació.

El molt hono­ra­ble pre­si­dent Quim Torra exi­geix un medi­a­dor rela­tor. Diu que el Par­la­ment ho ha votat. Per tant, s’ha de com­plir la volun­tat par­la­mentària. I té raó. Però el que no diu el Par­la­ment és quan hi ha d’haver el medi­a­dor rela­tor. La taula, que començarà aquesta set­mana, tindrà tres fases. La pri­mera serà la taula de diàleg. Tant de temps sense par­lar-se, serà bo que comen­cin par­lant de tot. Han de par­lar i par­lar i de tot, sense cap exclusió. I en aquesta pri­mera fase el rela­tor no hi tin­dria cap sen­tit. Després del diàleg, ve la nego­ci­ació, i a veure en què es posen d’acord. Aquí, segu­ra­ment seria molt con­ve­ni­ent el rela­tor medi­a­dor. I, per últim, ve la fase dels pac­tes i què és allò que es posarà a votació de la ciu­ta­da­nia. I és en aquesta última fase en què es fa més neces­sari el medi­a­dor rela­tor, no fos cas que alguns enten­gues­sin el pacte d’una manera i els altres d’una altra. Per tant, és neces­sari el rela­tor? Sí. Però no en la pri­mera fase. En vista d’una situ­ació tan com­pli­cada, difícil i plena d’obs­ta­cles per tots cos­tats, es fa indis­pen­sa­ble un mínim de sen­tit comú, paciència i rea­lisme. No tren­quem, abans de començar, les poques expec­ta­ti­ves d’èxit.