Pagar car els grans errors del passat

L’afec­tació a pri­mera línia de mar, arran de la mas­si­fi­cació de la cons­trucció, és un exem­ple clar d’aque­lla idea que el món venia a ser com un patí, dis­se­nyat i pen­sat per a nosal­tres. Segons mol­tes reli­gi­ons es va crear per als homes i les dones. Dit amb altres parau­les: si ens car­regàvem una espècie no pas­sava res. Aquest és un dis­curs, a la pràctica per­vers, que ha fet molt de mal. A més, aquí hem de sumar les ganes de fer molts guanys amb aquells que volien remu­llar-se els peus des del balcó. La pri­mera línia de mar de Sant Antoni de Calonge, igual que d’altres, és un clar exem­ple que les coses s’han de pen­sar una mica i ara el mar reclama el que és seu. Ara, doncs, paguem nova­ment –i els que vin­dran– per errors del pas­sat.