Salvar Espanya

Segons lle­gim als dia­ris, dijous CiU va tor­nar a «sal­var» Espa­nya. Amb la seva abs­tenció els dipu­tats i dipu­ta­des de CiU varen per­me­tre que s'apro­ves­sin les mesu­res que el govern de Zapa­tero pro­po­sava, no a ini­ci­a­tiva pròpia sinó seguint el dic­tat dels països que tute­len l'Estat, és a dir, els Estats Units d'Amèrica, Ale­ma­nya, França i la Xina.

Se'm fa difícil enten­dre que CiU sigui l'única for­mació pre­sent al Congrés amb l'obli­gació de sal­var ningú, ni Espa­nya ni, encara menys, el govern soci­a­lista. No entenc que uns par­tits menys­pre­ats i humi­li­ats, repre­sen­tants d'una part del poble de la Cata­lu­nya, també, insul­tada, menys­pre­ada i humi­li­ada per bona part dels mit­jans de comu­ni­cació de tot el reialme, sota la mirada pas­siva i còmplice dels que hau­rien de garan­tir la nos­tra dig­ni­tat, puguin actuar amb la fre­dor que ho fan. Davant de tants greu­ges, què és el que afecta més, l'amnèsia o la res­pon­sa­bi­li­tat? No fa ni dos dies que el tri­par­tit ha enge­gat, per enèsima vegada, el «ven­ti­la­dor», ha creat una nova comissió per a la inves­ti­gació de l'escàndol Millet, però ha impe­dit que s'inves­ti­gui, per les matei­xes raons, el cas Pretòria i tot el que bro­lla de la trama for­mada per un alcalde i un dipu­tat del PSC. No fa ni dos dies que hem pogut sen­tir el pre­si­dent Mon­ti­lla, exer­cint de secre­tari gene­ral del PSC, pre­sen­tar Artur Mas com a futur aliat del PP, i tenim en el TC la cons­ta­tació de totes les traïcions que l'Esta­tut i els seus defen­sors han patit: «Apoyaré el Esta­tut que salga del Par­la­ment.» No es pre­senta el PP com a genuí i per­ma­nent sal­va­dor d'Espa­nya?, doncs per què no la sal­ven ells? El PNB només es mou per obte­nir pre­ben­des; doncs per què en Zapa­tero no els ha tor­nat a com­prar? I, si els d'ERC i ICV estan encan­tats de gover­nar amb l'eix Zapa­tero-Mon­ti­lla, no són ells, els que tenen l'obli­gació de ser els sal­va­dors de l'Espa­nya plu­ral i del govern dels com­panys de viatge? Amb la seva cínica des­memòria, ¿seran els matei­xos soci­a­lis­tes, els que en la pro­pera cam­pa­nya diran que les pen­si­ons s'han con­ge­lat per culpa de CiU? O només ho diran els d'ERC, ICV i el PP? Pot­ser per la rebaixa de sous als fun­ci­o­na­ris? Que ningú no dubti que ho faran, i la res­posta de CiU haurà de ser «sí, però hem sal­vat Espa­nya!»

Els titu­lars de la cam­pa­nya elec­to­ral del novem­bre reflec­ti­ran les acu­sa­ci­ons del PP que som els còmpli­ces dels soci­a­lis­tes, i el PSC, a més de recor­dar-nos el cas Millet i el nos­tre paren­tiu amb Ala­ve­dra i Pre­na­feta, ens dirà que «si tu no vas, los de CiU vuel­ven... con el PP». Al car­rer, què hem de res­pon­dre quan dema­nem el vot a un jubi­lat i aquest ens retre­gui que gràcies a CiU li han con­ge­lat la pensió i, encara, si aquest jubi­lat, a més, és dels que van anar a votar en el referèndum de Cata­lu­nya Deci­deix, com se li ha de res­pon­dre quan ens retre­gui que la nos­tra manera de «sal­var Espa­nya» com­porta con­ge­lar la seva pensió?

Els de CiU són gent res­pon­sa­ble, ho pen­sen els governs del «direc­tori euro­peu», França, Ale­ma­nya, el Bene­lux, el nord d'Itàlia, el que un diari defi­neix com l'Europa Carolíngia en un arti­cle que con­si­dera, en con­seqüència, que Cata­lu­nya con­ti­nua sent la Marca Hispànica. I és molt bonic, ens feli­ci­ten els eco­no­mis­tes que estan al cas de l'Ibex i sin­di­cats i patro­nals i tots els que esta­ven aco­llo­nits per la irres­pon­sa­bi­li­tat de Zapa­tero i de Rajoy. I des de CiU se'ns diu que si no s'hagués permès l'apro­vació de totes les reta­lla­des el mal hau­ria estat molt pit­jor, que les pen­si­ons, en compte de con­ge­la­des hau­rien tin­gut reta­lla­des de fins al 20 per cent, com a Grècia, i els fun­ci­o­na­ris n'hau­rien tin­gut de fins al 16 per cent, també. Tot està molt bé, però i la memòria?

Ai, la memòria!, i ai, el cinisme! Ningú no reco­nei­xerà mai –i encara menys agrairà– aquest nou sacri­fici. D'aquí a pocs dies, en plena cam­pa­nya per les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya, els del PSC ens recor­da­ran, una vegada rere l'altra, que CiU va pac­tar amb el PP, obli­dant que al seu dia havia sal­vat els mobles als governs cor­rup­tes de González; el PP es retraurà això mateix i que som còmpli­ces de la reta­llada de pen­si­ons, i igual­ment obli­da­ran que, sense CiU, el pri­mer govern d'Aznar, el del «Pujol, enano, habla en cas­te­llano», por­tava Espa­nya al fracàs en la fita de la con­vergència econòmica per l'euro. Amb el temps, Espa­nya va pas­sar de ser gover­nada per un visi­o­nari amb idees de gran­desa a estar sota el govern d'un altre tipus d'il·lús, cre­gut de la trans­cendència de la seva capa­ci­tat d'impro­vi­sació.

La veri­tat, com a mili­tant de Con­vergència, en aquest moment i en vista d'aquesta més que can­sada repe­tició de la història, no sé si estar orgullós dels meus o tor­nar a sen­tir-me com el beneit de la pel·lícula.