La màscara

El tea­tre occi­den­tal con­tem­po­rani va recu­pe­rar l’ús de la màscara. Un redes­co­bri­ment (com al tea­tre antic o a la Com­me­dia dell’Arte) que va en paral·lel a la rete­a­tra­lit­zació del tea­tre i la pro­moció de l’expressió cor­po­ral. He anat a bus­car aquesta defi­nició de màscara al dic­ci­o­nari del tea­tre de Patrice Pavis, pro­fes­sor de teo­ria i semiòtica tea­tral de la Sor­bona, que ja té uns quants anys, i al meu exem­plar se li han esgro­gueït les pàgines. L’he anada a bus­car ara que la febre popu­lar va a la cerca de mas­ca­re­tes per pro­te­gir-nos davant l’escam­pada del coro­na­vi­rus Covid-19. Tant és que les auto­ri­tats sanitàries adver­tei­xin que la mas­ca­reta és per a qui ja està con­ta­giat, que als que no ho estem ens pro­te­geix més una bona higi­ene de mans, i fre­nar els ester­nuts amb el braç, més que amb la mà. Diuen que hi ha qui roba mas­ca­re­tes dels hos­pi­tals, que és allà on els pro­fes­si­o­nals de la salut, i els malalts les neces­si­ten. L’altre dia en una farmàcia vaig com­pro­var com s’ha esti­lit­zat i posat a la moda la gamma de pro­duc­tes per desin­fec­tar-nos les mans. Un parell d’empre­ne­dors cata­lans, Enric Armen­gou i Hugo Rovira, són els que han dis­se­nyat el Haan, amb un envàs modern, un líquid amb base d’àloe vera i gamma de fragàncies, i a més el 20% de les ven­des va per fer pous d’aigua a l’Àfrica. El líquid es pro­du­eix aquí, però l’envàs, a la Xina. No sé si ara mateix deuen patir els pro­ble­mes de com­po­nents i de dis­tri­bució que tenen altres sec­tors pro­duc­tius. De mas­ca­re­tes també n’hem vist de tots colors i els minis­tres de la Unió Euro­pea han hagut d’aten­dre la petició d’Itàlia perquè es veu que se n’han que­dat sense. La màscara que antro­pològica­ment fem ser­vir com a imi­tació dels ele­ments, o per la creença en la trans­subs­tan­ci­ació, ens ser­veix com a dis­fressa, i el car­na­val ens ho recorda cada any, en la festa que dona marge a l’alli­be­ra­ment d’iden­ti­tat i sexu­a­li­tat, i en tea­tre obliga els actors a com­pen­sar la pèrdua d’expressió de la feso­mia, amb un esforç cor­po­ral més intens.

I tots aquests dies que s’acos­ten, ja sigui amb mas­ca­reta o amb les mans refre­ga­des amb líquids higi­e­nit­zants, veu­rem com fugen els petons i les encai­xa­des, i fins i tot l’aigua beneïda.