Les mans

Aquests dies ho hem sen­tit dir fins a la saci­e­tat: és impor­tant ren­tar-se les mans per no aga­far el virus. De fet, la higi­ene de les mans és bàsica per no aga­far infec­ci­ons. Però, com tot, ja es pot repe­tir mil i una vega­des que sem­pre, sem­pre, hi haurà alguna per­sona que s’ho pas­sarà per l’arc de tri­omf i que en farà cas omís. I això m’ha fet recor­dar que aquest gest tan quo­tidià, el de ren­tar-nos les mans, sobre­tot abans d’entau­lar-nos, és un ritual que forma part de la nos­tra vida des de fa molts i molts anys. I és, mai més ben dit, un ritual i d’ori­gen jueu. En la cul­tura i la tra­dició hebrees era impres­cin­di­ble, neces­sari i pre­cep­tiu ren­tar-se les mans. I ho era per dos motius. L’un per nete­jar-les d’impu­re­ses de l’ànima i l’espe­rit. I l’altre per eli­mi­nar-ne la brutícia que l’acti­vi­tat que desen­vo­lupés l’indi­vidu en qüestió hagués pogut que­dar entre els dits, a les ungles, al pal­mell de les mans. Anti­ga­ment, perquè es garantís el cor­recte pro­ce­di­ment es neces­si­tava una altra per­sona que amb una gerra a les mans abo­cava l’aigua per asse­gu­rar-se que queia de dalt a baix perquè s’emportés totes les impu­re­ses de les mans. De l’extensió d’aquest sa cos­tum de ren­tar-se les mans n’hem de donar gràcies als met­ges jueus. Majo­ritària­ment van ser ells els que van intro­duir aquest ritual entre les mesu­res d’higi­ene a les corts reials on ser­vien. I, després, aquests monar­ques cris­ti­ans ho van esten­dre arreu, com un gest quo­tidià que calia fer abans de cada àpat. Ponç Pilat, el pre­fecte romà, havia anat més enllà del con­cepte d’higi­ene i s’havia ren­tat les mans per evi­tar pro­ble­mes... de consciència. N’hi ha, d’auto­ri­tats, reis inclo­sos, que en saben molt, de ren­tar-se les mans. Ges­tos que arri­ben fins a la nos­tra època i que no n’hi ha prou per nete­jar ni imat­ges, ni coro­nes. Avui dia, encara que ens sem­bli que hem evo­lu­ci­o­nat molt i que no ens cal ningú ni que ens tiri l’aigua i, sobre­tot, que no és neces­sari que ens ho hagin de recor­dar, hauríem de ser-ne prou cons­ci­ents i fer-ho. Només depèn de nosal­tres. És un gest que tenim a les nos­tres mans.