Opinió

LA GALERIA

Música Global: 25 anys

La discogràfica gironina va néixer en plena eclosió del CD i s’ha sabut adaptar als nous reptes

La tar­dor vinent, la dis­cogràfica giro­nina Música Glo­bal farà 25 anys: té molt de mèrit haver superat amb bona salut la crisi de dimen­si­ons abis­mals que ha patit la indústria dis­cogràfica en els últims anys i, a més, haver-ho fet des de Girona, encara lluny, per a segons qui i per a segons qui­nes coses, dels cen­tres de poder i decisió, a pesar de l’AVE. Des del 1995, Sal­va­dor Cufí ha diri­git una de les prin­ci­pals empre­ses dis­cogràfiques –ara pot­ser és més apro­piat dir-ne sim­ple­ment musi­cals– del país, amb un catàleg que ja es va apro­pant al miler de referències, inclo­ent-hi dis­cos de Sopa de Cabra, Blau­mut, Els Catar­res, Gos­sos, Lax’n’Busto, Obe­ses, Miquel Abras, Cris Jua­nico, Menaix a Truà, Cani­mas, Ger­tru­dis, Marc Par­rot, Quimi Por­tet, Beth, Glaucs, Jofre Bar­dagí, Gaz­pacho, Fora des Sem­brat, Pep Poblet, Joanjo Bosk i, entre molts altres noms impor­tants de la música en català, els menor­quins i giro­nins adop­tius Ja T’ho Diré. De fet, el seu segon disc, Dos o tres, va mar­car el punt de par­tida d’aquesta aven­tura, encara en la seva pre­història, quan Glo­bal va néixer com una empresa de ser­veis a l’espec­ta­cle. Ja s’anti­ci­pava al con­cepte de 360 graus ara tan en voga en el sec­tor, que ha afron­tat la crisi amb una visió inte­gra­dora de tot allò que pot neces­si­tar un grup o solista per desen­vo­lu­par la seva car­rera, tant pel que fa als dis­cos, com als con­certs, la difusió a les xar­xes i el sem­pre com­plex tema dels drets d’autor i com es pot amor­tit­zar l’ús de la música en el món audi­o­vi­sual, la publi­ci­tat i la selva d’inter­net. Tor­nant a l’estreta vin­cu­lació ini­cial entre Música Glo­bal i Ja T’ho Diré, el ter­cer disc de la banda, el bri­llant Movi­ments sal­vat­ges (1995) va ser la pri­mera pedra de Música Glo­bal Dis­cogràfica, com a pro­jecte ja dis­se­nyat i diri­git al cent per cent per Cufí.

En aquest quart de segle, que va des de l’edat d’or del disc com­pacte al seu assas­si­nat vir­tual per­pe­trat pri­mer per la pira­te­ria i després per les pla­ta­for­mes digi­tals, Música Glo­bal ha sabut adap­tar-se bé a les cir­cumstàncies: ha tre­ba­llat amb grups que rega­la­ven la seva música (Els Catar­res) i, a l’altre extrem, ha arri­bat a un acord amb la mul­ti­na­ci­o­nal Uni­ver­sal per edi­tar con­jun­ta­ment dis­cos com el debut de Miki Núñez o el nou disc d’Els Amics de les Arts. I men­tres­tant Música Glo­bal es va obrint als artis­tes joves i els estils emer­gents, inclo­ent-hi la nova música urbana (Flashy Ice Cream), i es renova cons­tant­ment per afron­tar els nous rep­tes del sec­tor musi­cal, des de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.