El preu de donar la cara

Els pre­si­dents Torra i Sánchez donen la cara públi­ca­ment davant la situ­ació. La ciu­ta­da­nia, per dife­rents motius i encara que sigui injust, els pot aca­bar tren­cant la cara pública a la mínima opor­tu­ni­tat elec­to­ral. Cap dels dos té suport d’un segon. Sovint no hi ha uni­tat de mis­satge entre els pre­si­dents i els vice­pre­si­dents (Ara­gonès i Igle­sias). Ambdós governs tenen minis­tres i con­se­llers que fan la seva feina com poden sense exce­dir-se en les seves com­petències. Tot això seria una crítica i no és l’hora de valo­rar l’actu­ació dels pre­si­dents i els governs. Estem per sal­var la salut i la feina.

Si hi hagués una situ­ació nor­mal, seria motiu de forts escar­ments polítics. D’una banda, la precària situ­ació que ara dis­sor­ta­da­ment s’ha des­co­bert sobre deter­mi­na­des llars de gent gran a Cata­lu­nya i, d’altra banda –motiu de dimissió ful­mi­nant–, un govern espa­nyol que va igno­rar els ante­ce­dents asiàtics, va per­me­tre el rosari d’actes del 8-M –n’hi ha que asse­gu­ren que no hi va haver con­ta­gis i que tot es va por­tar amb molta segu­re­tat– o que va dei­xar ater­rar a l’aero­port de Bara­jas avi­ons pro­ce­dents de Milà sense cap con­trol sani­tari.

Quim Torra dema­nava des del dia 14 de març un con­fi­na­ment total. Pedro Sánchez va tar­dar a apli­car el duríssim con­fi­na­ment i final­ment hi va acce­dir tot afir­mant que era per sal­var vides. Davant el con­fi­na­ment només ens cal donar suport al pre­si­dent del govern i al de la Gene­ra­li­tat. Perquè l’opo­sició no suma en una crisi sanitària amb àmplies reper­cus­si­ons soci­als i labo­rals que no tenen res a veure amb l’apo­ca­lipsi.

Als governs els costa par­lar amb clare­dat. No es pot enten­dre els tests inser­vi­bles o que els autònoms hagin hagut de pagar la segu­re­tat social. Només calia inves­ti­gar a fons els tests i lle­gir les lle­tres peti­tes dels seus pro­pis decrets apro­vats en Con­sell de Minis­tres. Tot­hom coin­ci­deix que res serà igual després de la pandèmia i que s’haurà de par­lar molt més clar per enten­dre el moment de crisi gene­ra­lit­zada.