Saturats, però amb il·lusió

Que si clas­ses de fit­ness per You­Tube o Ins­ta­gram; que si visi­tes vir­tu­als als museus o tea­tre tele­vi­sat; i de con­certs que no en fal­tin, sigui en directe per inter­net o als webs dels fes­ti­vals que estan en standby, com estem la majo­ria. Això sense dir que fem tele­tre­ball men­tre exer­cim de pro­fes­sors de repàs dels nos­tres fills, que reben totes les indi­ca­ci­ons per email, i con­vi­vim entre mul­ti­con­ver­ses via Skype, Zoom, Goo­gle Meet, What­sApp... La veri­tat és que ja comen­cem a estar satu­rats i l’únic que m’anima és pen­sar què farem quan això passi: tor­nar al gimnàs per suar en grup; anar al tea­tre, a con­certs i al cinema per emo­ci­o­nar-nos ple­gats. I, si ens dei­xen, seure a la redacció a escriure, entre tru­ca­des i reu­ni­ons, pre­sen­ci­als, ara sí.