Petroli sota mínims

El con­fi­na­ment de part de la població mun­dial i les menors neces­si­tats pro­duc­ti­ves deri­va­des de les mesu­res impo­sa­des per fre­nar l’avançament mor­tal de la Covid-19 estan dei­xant el preu del petroli a mínims de dues dècades enrere. Ahir mateix, el preu del petroli Brent, el de referència a Europa, va tor­nar a caure del 3,5%en el mer­cat de Lon­dres fins a arri­bar als 24,91 euros, mal­grat l’esforç dels pro­duc­tors de reduir la pro­ducció jus­ta­ment per evi­tar un enfon­sa­ment bru­tal de les tari­fes. També el preu de petroli Texas havia regis­trat el preu més baix des del 1998 (11,22 dòlars) i les difi­cul­tats dels pro­duc­tors de con­ti­nuar emma­gat­ze­mant pro­ducte eren més que evi­dents. A més, s’hi afe­geix el fet que part del cost de la pro­ducció pot ser més alt, en alguns casos, que el preu de venda final.

Els països expor­ta­dors de petroli agru­pats a l’OPEP ja van acor­dar a l’abril una reducció en la pro­ducció de cru; acu­mu­len des­cen­sos del preu de més del 60% i esti­men que enguany el con­sum mun­dial caurà del 6,8%, en el que con­si­de­ren “una cai­guda de la demanda sense pre­ce­dents”. Caldrà veure quin impacte tindrà això en les eco­no­mies regi­o­nals i les ten­si­ons geo­polítiques que, de nou, la guerra de l’or negre pro­vo­carà, aquest cop no per escas­se­tat sinó per excés de pro­ducció i falta de demanda. Una guerra en què països com Mèxic poden sor­tir per­ju­di­cats i els àrabs lleu­ge­ra­ment reforçats.