Pandèmia i frivolitat

La crisi econòmica que està a punt d’aba­tre’s sobre les nos­tres tes­tes i els nos­tres teu­lats quan encara el virus és l’amo de l’escena, és una catàstrofe ja ine­vi­ta­ble; en alguns països es resis­tirà més que menys, en d’altres no: els des­gra­ci­ats seran, en el mapa d’Europa, els països meri­di­o­nals, ras i curt. L’Estat espa­nyol ha actuat pèssi­ma­ment, s’ha arri­bat tard, s’ha poti­ne­jat tot, s’ha tirat de burocràcia i no d’eficàcia, s’ha apel·lat a una unió sagrada que no és sinó una trom­peta en el buit.

Les evidències ens posen cap­da­van­ters euro­peus en ine­ficàcia, són pale­ses les man­can­ces de pre­visió i de gestió cor­recta, l’Estat orgullós que patim exi­geix als països de més al nord que l’aju­din... i que sigui gene­ro­sa­ment. Els països del nord des del pri­mer moment van fer tests a tot­hom, van pre­ve­nir i pre­pa­rar mate­rial sense espe­rar que se’ls com­pliqués el pano­rama; als dia­ris ale­manys veu­reu la irri­tació que menarà a una res­posta dura: si hi posen els diners serà com a Grècia, amb res­cat endo­ga­la­dor. I aquí, cop de Don Pelayo, i de patri­o­te­risme. Aquells països saben que els nos­tres màxims res­pon­sa­bles han tras­lla­dat immen­ses for­tu­nes a para­di­sos fis­cals, que hi ha milers de mili­ons mal comp­ta­bi­lit­zats, que no hi ha bona mà per fer sir­gar a la moderna un sis­tema tos­su­da­ment egocèntric i excèntric en la des­pesa (vegi’s els AVE). Mà fora­dada a doll. Aquest mateix diari s’hi ha refe­rit amb arti­cles de pes i con­tundència, per mà d’espe­ci­a­lis­tes i de comen­ta­ris­tes. Doncs ara ens toca pas­sar-les repi­ca­des tota una gene­ració. Per què els que hem fet bon­dat som igno­rats a més d’apa­llis­sats? Ende­vi­nem un horitzó de for­tes reta­lla­des, de cin­tu­rons molt estrets, de zero luxe i d’espe­ran­ces falli­des.

Els més inno­cents som els ciu­ta­dans, que fa temps que sofrim, com serfs medi­e­vals, la follia cor­rupta dels de dalt. Per això tenim tot el dret del món, i sé com és de dura la reacció pro­po­sada, d’empren­dre una acció penal con­tra els coro­nats i els gover­nants que esta­ven al front en aquell moment, és a dir, con­tra els que no van saber com­prar bé ni a temps, que van amun­te­gar ale­gre­ment gen­ta­des quan ja cor­ria el virus, que, frívola­ment, van dei­xar cam­par dins i fora de Madrid, que van con­fi­nar tard, que no sabe­ren tapar forats, ni van escol­tar asse­nyats con­sells, i per des­comp­tat, res que vin­gui de Cata­lu­nya. Ells no escol­ten res, són fora del temps i del seny. Una pandèmia no es com­bat amb una pan­de­reta.