Paraules

Que la lite­ra­tura és una bona mede­cina per a l’ànim no se li escapa a ningú. Les parau­les poden ser tòxiques o un antídot. La paraula sorprèn, com­mou, emo­ci­ona. Fereix, vio­lenta, deses­ta­bi­litza. Cura, calma el dolor, recon­du­eix dub­tes, ràbies i cul­pes, venç les pors. El que diem, com i quan ho diem pot ser deter­mi­nant per a la nos­tra salut o la dels altres. Els més des­cre­guts reco­nei­xen que pot­ser no curen, però t’ani­men i et pre­dis­po­sen a llui­tar amb una injecció d’ener­gia que pot ser deter­mi­nant, vital, en segons quins casos. Quan els meus fills es fan mal, els con­so­lem amb parau­les de con­fort i els expli­quem històries, gai­rebé impro­vi­sem con­tes, per dis­treure’ls i fer-los volar la ima­gi­nació, no per fugir i evi­tar-lo sinó per donar-los eines que els per­me­tin rela­ti­vit­zar aquell mal pas i con­tri­buir a viure’l d’una altra manera, amb un som­riure, per exem­ple, i així passa més ràpid. No el cures, però aju­des a afron­tar-ho amb un estat d’ànim posi­tiu i reforçat. I al cap d’una estona el mal ja no fa tant de mal. Això no treu, però, les cures con­ven­ci­o­nals que et gua­rei­xen del tot. A propòsit de la comu­ni­cació i de les parau­les, mirin el que va dei­xar escrit Axel Munthé, autor de  La història de St. Mic­hele. Metge de pro­fessió, va escriure un assaig sobre la vida de forma deli­ci­osa i sen­sata, amb sen­tit de l’humor, i relata les seves experiències com a metge i les seves rela­ci­ons amb tota mena de gent. I diu: “Era un cas greu, des­es­pe­rat, segons els meus dos col·legues, que esta­ven al cos­tat del llit, mirant-me amb cares tris­tes men­tre ate­nien la seva malalta. El seu pes­si­misme havia infec­tat tota la casa; la volun­tat de curar-se de la malalta estava para­lit­zada pel desànim i la por de morir. És molt pro­ba­ble que els meus dos col·legues cone­gues­sin la seva pato­lo­gia bas­tant millor que jo, però jo sabia alguna cosa que, indub­ta­ble­ment, ells igno­ra­ven: que no hi ha cap droga tan pode­rosa com l’espe­rança, i que la més mínima pet­jada de pes­si­misme a la cara o en les parau­les d’un doc­tor pot cos­tar la vida al seu malalt.” No calen més parau­les.