La ràdio, no només les pantalles

D’aquests temps de con­fi­na­ment se’n parla com a època de pan­ta­lles: ordi­na­dors, tau­le­tes, tele­visió i sobre­tot pla­ta­for­mes digi­tals, amb les quals s’ha visi­o­nat una ingent quan­ti­tat de pel·lícules. Però, i la ràdio? Se’n parla poc, del paper tan des­ta­cat que està fent en aquesta pandèmia la ràdio, i no només com a font d’infor­mació, sinó com a vehi­cle cul­tu­ral i d’entre­te­ni­ment. No se’n parla tant perquè la ràdio con­ti­nua tenint el gran valor de la comu­ni­cació audi­tiva que no inva­lida per poder fer una altra cosa. Molta gent no haurà notat cap canvi perquè la mateixa emis­sora que escolta a la feina, ara la sent a casa. Però, per exem­ple, estic con­vençut que la ràdio ha sal­vat de manera posi­tiva mol­tes nits d’insomni d’aquests dies.