Centralisme tronat!

Avui havia pre­vist que es publiqués “Cami­nant enrere com els crancs (2)”, però la crisi del coro­na­vi­rus que ens està tras­bal­sant a tots i totes calia que fos pri­o­ritària a qual­se­vol altra temàtica. El Sr. Pedro Sánchez té, com els seus ante­ces­sors, pro­ble­mes genètics i patològics: cen­tra­lit­zar com­petències com Salut, que fa més de trenta anys que no ges­ti­o­nen, i poten­ciar les províncies, un ens anacrònic del 1833. Ges­ti­o­nar ja no és fer dis­cur­sos i pro­pos­tes ten­dents a sub­or­di­nar-nos, ja que hem dei­xat de ser mesells; pri­o­rit­zar l’exèrcit gas­tant-se 15.813 mili­ons en mate­rial mili­tar i ni un euro en sani­tat, és d’irres­pon­sa­ble. La Covid-19 ens ha evi­den­ciat el seu espe­rit mili­ta­rista, exhi­bint els mili­tars car­re­gats de meda­lles en les rodes de premsa abans que els met­ges i epi­demiòlegs, quan el que calia era donar el pro­ta­go­nisme a met­ges i a auto­no­mies. Resul­tat: gestió i deci­si­ons erràtiques. Al revés d’Ale­ma­nya, on la can­ce­llera Merkel no va dub­tar a donar tota la res­pon­sa­bi­li­tat i pla­ni­fi­cació als länder perquè apli­ques­sin el més con­ve­ni­ent.

La Covid-19 entrava des d’Itàlia el 31 de gener a Gomera (Canàries) i a Bar­ce­lona el 25 de febrer, però ni el gobi­erno, ni l’epi­demiòleg Fer­nando Simón, el seu home de con­fiança, hi dona­ren importància, anun­ci­ant que només hi hau­ria pocs casos... A Cata­lu­nya, els met­ges, epi­demiòlegs i científics cata­lans s’ado­na­ren de la mor­tal­dat a la Xina i a Itàlia, i de la seva pro­pa­gació expo­nen­cial, cosa que feia urgir una actu­ació dràstica espe­ci­al­ment a la conca d’Òdena. El govern català es va dei­xar acon­se­llar i el pre­si­dent Torra i els con­se­llers Buch i Vergés van orde­nar el con­fi­na­ment de tots els ciu­ta­dans i al mateix temps el tan­ca­ment d’aero­ports, ports i fer­ro­car­rils pro­vi­nents de fora del ter­ri­tori català. El pre­si­dent Sánchez no va aten­dre aquest tan­ca­ment i fins al 13 de març no va decre­tar “l’alarma gene­ral”, i onze dies després va pror­ro­gar el con­fi­na­ment fins a l’11 d’abril, dene­gant una vegada més l’aïlla­ment a tot Cata­lu­nya.

Final­ment, quinze dies més tard, el 28 de març, rec­ti­fi­cava a mit­ges, sig­nant el con­fi­na­ment total a tot l’Estat, sense cedir cap de les tres com­petències a les auto­no­mies. Exhi­bint el seu innat auto­ri­ta­risme, va fer el sord amb els experts, tot orde­nant la rein­cor­po­ració al lloc de tre­ball el dia 13 d’abril, posant en risc els tre­ba­lla­dors i el col·lapse a la sani­tat pel perill del rebrot de la Covid-19. La gestió espa­nyola, segons l’OMS, només ha estat accep­ta­ble en una de les sis reco­ma­na­ci­ons! Patètic! El pit­jor de tot, no haver rec­ti­fi­cat ni pri­o­rit­zat sal­var vides huma­nes abans que els interes­sos de les gran empre­ses i els poders fàctics del règim del 78 encapçalats per la corona, volent –a més– ree­di­tar una altra andròmina: els Pac­tos de La Mon­cloa...