Fase I

De ben segur que pri­mer van ser els números i després les lle­tres. Una espècie ani­mal que només pensa en el negoci, en el dring dels diners abans que en el per­fum de la poe­sia, no podia actuar d’altra manera. Per tant, tot és en el seu lloc si les fases del des­con­fi­na­ment es nume­ren i no s’orde­nen alfabètica­ment. Però tot s’acaba en aquesta vida, i quan s’arribi a l’última fase numèrica d’aquest esgla­o­na­ment sense fi que ha de por­tar a enter­rar la dic­ta­dura de la mas­ca­reta, ales­ho­res tocarà tor­nar a esca­lar per l’abe­ce­dari i caldrà pas­sar també per la fase I.

Que ningú es con­fon­gui. La fase I no serà la fase Illa. O ves a saber. Un home que de ser un des­co­ne­gut, de fer política petita, en un par­tit ador­mit i aba­tut que llui­tava per no des­a­parèixer, ha pas­sat a diri­gir la res­posta pública a la crisi més greu que ha vis­cut la soci­e­tat d’aquest país, ha fet mèrits de sobra per poder aspi­rar a alguna cosa més que el càrrec de minis­tre de Sani­tat. Ep, amb el permís de l’Iceta, evi­dent­ment. (Es podria dir el mateix d’Alba Vergés, amb permís d’Ara­gonès o de Jun­que­ras. Però, a hores d’ara, la fase V encara queda lluny.)

Futu­ro­lo­gies polítiques al marge, que com les tertúlies de fut­bol no ser­vei­xen per a res més que per omplir forats en blanc o hores de ràdio, la fase I hau­ria de ser més aviat la fase I ara què? Hi ha tants dub­tes, tan­tes incer­te­ses, tan­tes ganes de tot –amb quin des­fici s’ha llençat la gent a la colo­nit­zació de les ter­ras­ses– i també tants recels –de veri­tat que no es poden fulle­jar els lli­bres que s’expo­sen a les lli­bre­ries?–, hi ha encara tan­tes pors rere les mas­ca­re­tes, que s’agrai­ria una mica de llum en tot això.

La fase I ha de ser sobre­tot la fase de la intel·ligència. Cal saber lle­gir què ha pas­sat per no caure en els matei­xos errors que han dut a aquesta catàstrofe. Cal enten­dre que no tot això ha estat culpa d’un ésser invi­si­ble amb nom de pro­ta­go­nista de mas­cota futu­rista, Covid-19. El futur depèn més de la desac­ce­le­ració que de la deses­ca­lada.

Saber fre­nar i no enge­gar a tot drap una altra vegada la màquina enre­gis­tra­dora.

Forçosa­ment, la fase I ha de ser la dels indo­ma­bles, perquè una mica de revolta i incon­for­misme anirà bé. I sí, també, la fase I hau­ria de ser la de la inde­pendència. O pot­ser no, o pot­ser aquesta fase ha que­dat obli­dada en algun racó del con­fi­na­ment?