Més Ones

Amb tants dies tan­cats a casa, l’afany de bus­car nove­tats es bar­reja amb la neces­si­tat de recu­pe­rar car­rers i espais habi­tu­als a les nos­tres vides. A Bar­ce­lona, l’ober­tura de la lli­bre­ria Ona és una autèntica festa per als sen­tits. Mil metres qua­drats de lli­bre­ria, que s’afe­gei­xen, en el cas del car­rer de Pau Cla­ris, als de Laie, davant per davant, i Docu­menta, uns quants números més amunt. Ona impres­si­ona, podria ser un lema, per bé que ells han optat sàvia­ment per “Una llen­gua, mil lec­tu­res”.

Cin­quanta mil exem­plars, només en català, com ja pas­sava a la pri­mera Ona de Gran Via a tocar d’Edigsa, i a l’Ona que ha man­tin­gut la flama a Gràcia. Aquesta Ona val la visita per la càrrega de moral que retorna a l’encu­ri­o­sit com­pra­dor. Per triar i reme­nar, i per tro­bar lli­bres fora de catàleg. Impres­si­o­nen les ras­te­lle­res de col·lec­ci­ons de l’A Tot Vent, fins a la MOLC. Pas­se­jar la vista per aquests àmbits, repar­tits en dos pisos, amb les peces d’art com uns més de la vin­tena de tre­ba­lla­dors de la casa. Amb aquest moli­net de lli­bres que ha creat Ali­cia Martín a l’entrar, o aquest nus, aquesta abraçada pneumàtica gegan­tina de Gui­llermo Basa­goiti que gra­vita, amb Bob Dylan, o Damien Hirst. O amb aquest Guer­nica a l’estil de Pollock que omple la Booke­ria, el racó de lle­gir amb 16.000 lli­bres de segona mà per con­sul­tar. I amb espai de pro­jec­ci­ons i con­ta­con­tes a l’àrea infan­til, i amb dos espais sin­gu­lars per a incu­na­bles i pri­me­res edi­ci­ons. Impres­si­ona, ara que les lli­bre­ries tor­nen a estar ober­tes, a banda de la xarxa, l’aposta empre­sa­rial de Tatxo Benet. Gran col·lec­ci­o­nista, ja va fer el gest de sal­var de la crema d’Arco la peça Pre­sos políticos de San­ti­ago Sierra, i aquí com­bina la passió de l’art amb la dels lli­bres. L’espe­rit dels pio­ners el manté Mont­ser­rat Úbeda, la direc­tora de la lli­bre­ria, filla d’un dels fun­da­dors i memòria viva que recorda molts moments com l’escena de Rai­mon dedi­cant un disc a l’abat Escarré. Busco si entre els lli­bres de fa uns anys hi ha La lluna de Nis­san, de l’excon­se­ller Joan Maria Pujals. És la lluna que marca la Pas­qua, i dilluns serà pas­qua gra­nada, per bé que la crisi de l’auto­mo­bilística del mateix nom ha estat com una bufe­tada, trenca la vida de tan­tes famílies, que neces­si­ta­rem mol­tes ini­ci­a­ti­ves ambi­ci­o­ses, com la de l’Ona, per anar redreçant-nos.