El lent retorn de les lliçons de la història

La història també s’ha vist con­fi­nada. Museus, col·lec­ci­ons pri­va­des, han tan­cat. Ara els espera el repte de reo­brir amb uns can­vis que eren sabuts, que els tenien sobre la taula, però que amb el nou para­digma han d’acce­le­rar. Els museus giro­nins no són estri­dents pel que fa a bus­car per­for­man­ces con­tem­porànies i tren­ca­do­res. Són lliçons d’història que, i ara més que mai, ens cal redes­co­brir. Amb la mobi­li­tat reduïda en aquesta nova rea­li­tat de deli­mi­tació geogràfica defi­nida com a regió sanitària, és una bona opor­tu­ni­tat de revi­si­tar-los. Un museu és un espai per a la reflexió, una zona que ens invita a pen­sar, a ser crítics i, a la vegada, com­pro­me­sos, per acon­se­guir ser, dins el que es pugui, lliu­res... i, si pot ser, no repe­tir errors.