La crisi de les grans oportunitats

Més enllà del tòpic que dar­rere una crisi hi ha una opor­tu­ni­tat, aquesta crisi pot ser la de les grans opor­tu­ni­tats per a Cata­lu­nya. A diferència de la crisi del 2008, que va supo­sar grans reta­lla­des en des­pesa i inver­si­ons, aquesta crisi va jus­ta­ment en el sen­tit con­trari. Sem­bla que la política euro­pea camina cap a una sor­tida key­ne­si­ana de la crisi, cosa que des de l’inici vam dema­nar des de la Cam­bra que pre­si­deixo. A la vegada sem­bla que la UE ha après del pas­sat i foca­lit­zarà una gran part de les apor­ta­ci­ons econòmiques a fer una trans­for­mació de model cap a una eco­no­mia més verda, sos­te­ni­ble, soci­al­ment res­pon­sa­ble, digi­tal i tec­nològica. Just el que cal, just en línia del que les cam­bres cata­la­nes vam pre­sen­tar l’octu­bre del 2019 en un pro­jecte que porta per nom Cata­lu­nya 2030-40 i que pre­te­nia trans­for­mar el model econòmic català cap a una eco­no­mia de més valor afe­git, més inter­na­ci­o­na­lit­zada, més medi­am­bi­en­tal­ment sos­te­ni­ble i soci­al­ment res­pon­sa­ble.

Ens vam equi­vo­car en una cosa, en el nom. 2040 queda ara molt lluny, i fins i tot el 2030, i cal acce­le­rar gran part d’aquesta trans­for­mació a l’horitzó 2025-30 apro­fi­tant que Europa posarà una gran suma de diners (ja s’han anun­ciat 750.000 mili­ons d’euros) més altres injec­ci­ons impor­tants en forma de com­pra de deute públic. Vet aquí, doncs, la pri­mera de les grans opor­tu­ni­tats que tenim, acce­le­rar al màxim la trans­for­mació de la nos­tra eco­no­mia apro­fi­tant per anar cap a un model més com­pe­ti­tiu i sos­te­ni­ble que ajudi Europa a com­pe­tir amb els seus grans rivals, que són a hores d’ara Àsia (amb la Xina al cap­da­vant) i l’eix EUA-Com­monwe­alth.

Una altra opor­tu­ni­tat és la rein­dus­tri­a­lit­zació. Quan Europa es plan­teja més indus­tri­a­lit­zació qui en pot sor­tir bene­fi­ciat? Doncs jus­ta­ment les regi­ons que en el pas­sat tenien indústria potent de la que ha anat mar­xant, en espe­cial el tèxtil i part de la metal·lúrgica. A Cata­lu­nya tenim encara mol­tes empre­ses en aquests sec­tors, que s’han espe­ci­a­lit­zat i han resis­tit en un mer­cat molt més com­pe­ti­tiu i estan expor­tant arreu en els seus nínxols de mer­cat, però quan cal­gui gua­nyar quota per aten­dre més el mer­cat euro­peu que deman­darà pro­ducte made in EU, les empre­ses cata­la­nes tin­dran grans opor­tu­ni­tats. Tenir el saber fer, l’exper­tesa, l’experiència, és bàsic per tor­nar a indus­tri­a­lit­zar, i recor­deu que fins fa 20-30 anys Cata­lu­nya era una de les regi­ons més potents d’Europa en aquest tipus d’indústria que més tard es va tras­lla­dar a l’Àsia.

La ter­cera gran opor­tu­ni­tat és la de can­viar els hàbits i incre­men­tar la qua­li­tat de vida. El fet que durant més de dos mesos molta gent hagi pogut tre­ba­llar a distància i les empre­ses hagin fun­ci­o­nat prou bé, obre una gran opor­tu­ni­tat de subs­ti­tuir el salari en base a presència per salari en base a ren­di­ment. Si som capaços d’enten­dre aquest con­cepte, molta gent podrà reduir temps morts, des­plaçaments (i con­ta­mi­nació), dedi­cant més estona a gau­dir de la vida amb acti­vi­tats i experiències que gene­rin plaer. Només que un 30% dels tre­ba­lla­dors alli­berés tres hores a la set­mana, impli­ca­ria més de 5 mili­ons d’hores set­ma­nals que es podrien dedi­car a acti­vi­tats cul­tu­rals, esports, a allar­gar el cap de set­mana, a con­su­mir experiències. En defi­ni­tiva, a gene­rar una nova eco­no­mia de més valor afe­git i km 0, i aspi­rar a més benes­tar i feli­ci­tat.

La dar­rera opor­tu­ni­tat que vull men­ci­o­nar és la d’un canvi en l’àmbit polític. Crec que tots som cons­ci­ents que el sis­tema polític ha col·lap­sat, s’ha mos­trat clara­ment inútil per pre­veure la pro­pa­gació de la pandèmia, quan tots vèiem encu­ri­o­sits des d’Europa el que pas­sava a la Xina i els nos­tres líders no van saber actuar a temps. El sis­tema polític espa­nyol, a més, ha demos­trat que ha sigut el més ine­fi­ci­ent, ja que a hores d’ara encara som el país amb més morts per milió d’habi­tants (font Finan­cial Times, 28/5) i tot fa pen­sar que les dades reals són pit­jors del que s’ha infor­mat. No sabem encara quina dimensió tindrà la crisi política a casa nos­tra, però és obvi que també hauríem de saber-ne tro­bar l’opor­tu­ni­tat, que per mi depèn de pren­dre les deci­si­ons des d’aquí i amb els recur­sos que gene­rem a casa nos­tra.

Amb aquests qua­tre exem­ples d’opor­tu­ni­tat vull il·lus­trar que, més enllà de la situ­ació traumàtica i dramàtica en alguns casos, si sabem apro­fi­tar aquesta crisi per fer un canvi de model econòmic, social i polític, a mitjà ter­mini podríem dir que va ser la crisi de les grans opor­tu­ni­tats.