Gestió de la crisi en clau europea

Ja estem fent la desit­jada deses­ca­lada i, si fem cas dels experts, podem veure la llum al final del túnel, això sí, si fem cas de les seves reco­ma­na­ci­ons, com no es can­sen de repe­tir. Espe­rem doncs que tot vagi bé i que puguem tenir un estiu cada vegada més igual al dels altres anys, durant el qual s’haurà de ges­ti­o­nar la nova rea­li­tat econòmica i social. Es diu molt aviat, però és molt com­plex de fer, perquè l’emergència sanitària s’ha con­ver­tit en emergència econòmica per a empre­ses i tre­ba­lla­dors i també en emergència social per a famílies i ciu­ta­dans. És clar que es neces­si­ta­ran diners i molt bona gestió, plena de soli­da­ri­tat i volun­tat política de no dei­xar ningú fora del sis­tema. I sabem que el punt de par­tida d’alguns estats és molt com­pli­cat, com és el cas de l’Estat espa­nyol i l’italià, els quals, amb un deute públic vol­tant i superant, res­pec­ti­va­ment, el 100% del PIB, encara s’han hagut d’endeu­tar més per atu­rar el cop de l’emergència sanitària i econòmica i neces­si­ta­ran clara­ment ajut i soli­da­ri­tat, i ara ja veiem d’on està pre­vist que arri­bin. Si ens situem a l’inici de la crisi sanitària, obser­va­rem que cada estat euro­peu tirava pel dret a la cerca de mate­rial sani­tari, sovint girant l’esquena als altres estats de la UE, la qual estava absent i tot feia pen­sar en una gestió autàrquica que, en un món glo­ba­lit­zat com en el que estem, hau­ria sigut molt nega­tiva a mitjà i a llarg ter­mini per a la ciu­ta­da­nia. Es va saber cap­gi­rar aquesta situ­ació, pro­mo­guda en part per la pròpia por i la rapi­desa dels esde­ve­ni­ments, i va aparèixer la Unió Euro­pea fent pro­pos­tes glo­bals per a tots els estats mem­bres, com l’aposta de 540.000 mili­ons d’euros en tres línies d’acció, de 750.000 mili­ons d’euros (500.000 en transac­ci­ons direc­tes, que es gene­ra­ran de deute comu­ni­tari, i 250.000 en préstecs), i d’ade­quar el pres­su­post comu­ni­tari a la nova rea­li­tat. I a més els recents 600.000 mili­ons d’euros que el Banc Cen­tral Euro­peu des­ti­narà a la com­pra de deute dels estats mem­bres que ho neces­si­ten, que se suma als 750.000 mili­ons apro­vats fa dies, que fan un total de 1,35 bili­ons d’euros. Tot ple­gat repre­sen­ten ingents quan­ti­tats de diners que es ges­ti­o­na­ran des de les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries, des­ti­nats a les empre­ses i els ciu­ta­dans dels estats mem­bres, amb la fina­li­tat d’afron­tar la crisi sanitària, econòmica i social que ha pro­vo­cat la Covid-19. Espe­rem que aquesta aposta euro­pea no sigui mal­mesa per pos­si­bles des­a­vi­nen­ces i interes­sos par­ti­cu­lars dels estats mem­bres. Espe­rem que se superin les diferències entre els estats del nord i els del sud, tot ple­gat en bene­fici d’una gestió de la sor­tida de la crisi en clau euro­pea, amb soli­da­ri­tat i tenint en compte les neces­si­tats de cada espai de la UE. Si s’acon­se­gueix con­so­li­dar el que ara està defi­nit, hau­rem evi­tat tor­nar a la gestió esta­tal i tan­cada dels pro­ble­mes i con­flic­tes i hau­rem recu­pe­rat la Unió Euro­pea solidària i útil a la ciu­ta­da­nia. No mal­ba­ra­tem el somni!