Coronavirus i vitamina D

En el meu arti­cle ante­rior ja us deia que l’ali­men­tació no evita ni cura la Covid-19, però que una dieta salu­da­ble con­tri­bu­eix a enfor­tir les nos­tres defen­ses. La glo­ba­lit­zació i la gra­ve­tat en molts casos de la Covid han esti­mu­lat la recerca sobre pre­venció i trac­ta­ment, i també sobre les rela­ci­ons amb la nutrició. Com passa en casos sem­blants, hi ha una bar­reja de dades científiques més o menys con­so­li­da­des, dub­tes que reque­rei­xen més recerca, però també infor­ma­ci­ons fal­ses que cau­sen con­fusió. Un dels nutri­ents amb més impacte en aquest sen­tit és la vita­mina D.

La catedràtica de nutrició i bro­ma­to­lo­gia de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona M. Car­men Vidal resu­meix per­fec­ta­ment el con­text actual de les rela­ci­ons entre vita­mina D i salut: “Abans es pen­sava que la vita­mina D només estava rela­ci­o­nada amb la salut òssia, ja que és fona­men­tal per a l’absorció intes­ti­nal del calci i per a la seva incor­po­ració als ossos. Després es va veure que també era necessària per a un bon fun­ci­o­na­ment dels sis­te­mes immu­ni­tari, car­di­o­vas­cu­lar i cog­ni­tiu, entre altres. Per això, es van aug­men­tar els nivells plasmàtics de referència per con­si­de­rar que així es cobri­rien les neces­si­tats d’aquesta vita­mina.”

Com adver­tia el 2018 la Soci­e­tat Espa­nyola d’Endo­cri­no­lo­gia i Nutrició, la insu­ficiència de vita­mina D és una epidèmia mun­dial, però la pri­mera mesura a pren­dre no són els suple­ments sinó incloure en la dieta, en la deguda pro­porció, ali­ments que en con­te­nen, sobre­tot grei­xos ani­mals: peix blau o gras, ous, fetge, llet sen­cera (amb tot el greix) i deri­vats (man­tega, for­mat­ges). Això inclou les des­pres­ti­gi­a­des aren­ga­des que enyo­rava Manuel Cuyàs en un arti­cle de febrer d’aquest any. També pro­mou la síntesi de vita­mina D l’efecte de la llum solar sobre la pell, per cert a par­tir d’una molècula rela­ci­o­nada amb el “cri­ti­cat” coles­te­rol. El con­fi­na­ment ens ha pri­vat en bona mesura d’aquesta impor­tant font de vita­mina D. Els suple­ments no estan jus­ti­fi­cats com a reco­ma­nació gene­ral sinó quan real­ment hi ha un dèficit, tenint en compte que l’excés d’aquesta vita­mina té efec­tes nega­tius. Com ha escrit el peri­o­dista científic Xavier Duran: “L’evidència científica actual no per­met afir­mar que pren­dre suple­ments de vita­mina D ajudi a la pre­venció o el trac­ta­ment de la pneumònia pro­vo­cada per Covid-19. Però sí que es pot dir que un dèficit d’aquesta i altres vita­mi­nes i mine­rals reper­cu­teix nega­ti­va­ment en la res­posta del sis­tema immu­nològic. Però això no implica, en cap cas, que una apor­tació addi­ci­o­nal, quan no hi ha man­cança, tin­gui un efecte bene­ficiós.”

En defi­ni­tiva, una de les bases de la medi­cina pre­ven­tiva i de la salut pública és una ali­men­tació cor­recta. Els suple­ments només s’han de pren­dre quan real­ment calen i amb el degut con­trol facul­ta­tiu. Recor­dem que, en nutrició, més no sem­pre és millor. Un arti­cle sobre aquesta qüestió de Susan A. Lan­ham-New i col·labo­ra­dors de diver­ses uni­ver­si­tats de la Gran Bre­ta­nya, publi­cat aquest maig a la revista Bri­tish Medi­cal Jour­nal Nutri­tion, Pre­ven­tion & Health, ho cor­ro­bora.